Translate

domingo, 21 de abril de 2019

LAS CUEVAS DE VINROMÁ EN EL AÑO 1.925 (DATOS PARA SU HISTORIA)

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE CUEVAS DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): LOS TRANSPORTES Y LAS COMUNICACIONES A LO LARGO DEL SIGLO S.XIX POR LAS CARRETERAS Y CAMINOS REALES DE ESPAÑA.

(Proyecto): LA ANTIGUA VÍA AUGUSTA, MÁS DE 2000 AÑOS DE CIRCULACIÓN DE PERSONAS Y CULTURAS POR ESTE CAMINO.

"EL MUNICIPIO DE CUEVAS DE VINROMÁ EN EL AÑO 1.925, DATOS PARA SU HISTORIA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- Datos del municipio de Cuevas de Vinromá (Castellón), publicados en una guía provincial de información bajo el título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”, la publicación de la obra fue subvencionada por la Excelentísima Diputación  y Ayuntamientos de la provincia. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa en Castellón de la Plana por la imprenta de Joaquín Barberá que tenía sus oficinas en la calle de Asensi, nº4 de dicha ciudad . En las páginas 317 a la 320 del anuario, Manuel Bellido transfiere datos referidos al municipio de Cuevas de Vinromá, que textualmente expone en los siguientes términos (sic):

“CUEVAS DE VINROMÁ: Esta villa de remota fundación, la poblaron los árabes, dándole mayor importancia, que superó aún con la reconquista por el Rey Don Jaime y su entrega a Don Blasco de Alagón, y más tarde a los Templarios. Las Cortes se reunieron una vez en este pueblo, que era encomienda de las Ordenes militares La circundan los términos de Salsadella, Alcalá, Villanueva de Alcolea, Albocácer y Tirig, en un término municipal de 136'79 kilómetros cuadrados de extensión. Pertenece en todo a Albocácer. Tiene varios caseríos de relativa importancia. Suma 4.090 habitantes de hecho y 5.029 de derecho con 2·061 edificios. La población, en su parte antigua, está situada sobre un peñasco, y la nueva, en el llano, teniendo buenas calles y edificios grandes y bonitos. Disfruta de luz eléctrica, hospital, buenas aguas, lavaderos y matadero. Dista 13 kilómetros de Albocácer y 46 de Castellón. El clima es benigno y se habla valenciano.

PRODUCTOS.- Cereales, algarrobas, vino, aceite, higos y verduras; pastos y palmitos; cera y miel; ganados y caza; canteras de mármol colorado y minas de yeso y carbón.
FIESTAS.- El 15 de Agosto, a la Asunción de la Virgen, consistente en actos religiosos, fuegos artificiales, toros, etc.
FERIAS.- El 26, 27 y 28 de Noviembre por San Andrés, y 1 de Julio por San Pedro, muy concurridas de ganados.
MERCADOS.- Los lunes.
TEMPLOS y ERMITAS.- La iglesia está dedicada a la Asunción, y es grandiosa y son muy bonitas las ermitas del Santo Cristo del Calvario, San Vicente Ferrer y Virgen de los Desamparados.
VESTIGIOS HlSTÓRlCOS.- La Morería y antiguas murallas, y una lápida antigua empotrada en una pared de la iglesia.
OBRAS DE MÉRITO.- Algunos altares de la iglesia y detalles arquitectónicos de la población.
HIJO ILUSTRE.- En año 1924.
VIAJE.- ltinerarios 8 y 11.
AYUNTAMIENTO.-
Alcalde, D Teófilo Nos Puig.
Tenientes, D. Joaquín Girona Sales, y D. Vicente Ciurana Traver.
Síndico, D. Angel Nos Ripollés.
Interventor, D. Bautista Barberá Tena.
Concejales:
D. Mateo Besalduch Zaragozá.
» Vicente Folch Fabregat.
» Antonio Folch Giner.
»  Vicente Muñoz Salvador.
» Antonio Miralles Beltrán.
» Tomás Albert Ferrer.
Secretario, D....
TITULARES.-
Médico, D. Angel Fomet Robres.
Farmacia, D. Francisco Selma Granell.
Veterinario, D. Adolfo Segarra Querol.
Practicante, D. Daniel Ebrí Vaquero
JUZGADO MUNICIPAL.-
Juez, D.....
Fiscal, D. José García Meliá.
Secretario, D. Cristóbal Roca Pardo.
CLERO PARROQUIAL.-
Párroco, D. Antonio Pitarch ColI.
Coadjutor, D. Federico Bernad Guiral.
Organista, D. Juan Aicart Sospedra.
ESCUELAS NACIONALES.-
Maestros, D. Ramón Ramia Querol.
D. José M. Sanz Trullero.
» Vicente Martínez Chillida.
Maestras, Doña Pilar Gascón Altabas.
Doña Joaquina de Cap Sanz.
BANDA DE MÚSICA, municipal, 50 plazas, Director artista, Laureano Olsina.
Idem administrativo, Pascual Puig Calvo.
CARTERO, Miguel Mateo Zaragoza.
TELÉGRAFO, limitado. Jefe, María Vives Gual.
FERROCARRIL, Alcalá.
PUESTO DE GUARDIA CIVIL.-
SOMATÉN.-
Cabo, D. José García Meliá.
Sub-cabo, Miguel Muñoz Agut.
Cabo pueblo, Octavio Besalduch.
Sub-cabo, José Tirado Fabregat.
SOCIEDADES.-
- Musical de Santa Cecilia. - Fomentadora del divino arte.
- Hermandad de Nuestra Señora de los Desamparados. 
- De Socorros mutuos.
- Mutua de Caballerías. - De protección en los accidentes de estos animales.
«La Amistad». - De Seguros para caballerías.
«La Cinegética». - De Caza.
«Unión Agrícola». - Cooperación agraria.
TEATRO, de la Sociedad de Nuestra Señora de los Desamparados.
CINE.- de Tomás Girona.
ABACERÍAS .-
Daniel Ebrí Vaquero
Jaime Espinosa Ripollés.
Antonio Vaquer Villalonga.
Tomás Roures Albert.
Francisco Jover Gascó.
Antonia Albiol Girona.
Antonio Bruñó Mayordom.
Ramón Vaquer Giner.
José Fernando.
Enrique Domingo Andreu.
Miguel Martínez Saura.
ALFARERÍA. - Daniel Esbrí y Ant." Girona.
BARBERÍAS.-
Vicente Martínez García.
Joaquín Martínez García.
Jaime Escoí Vaquer.
CAFÉS.-
José Abat Peraire.
Bautista Tena Calduch.
Tomás Girona Ripollés.
Vicente Albert Viol.
CARNICERÍAS.-
Luis Bueso Gimeno.
Bautista Besalduch Zaragoza.
Francisco Folch Besalduch.
Mariano Zaragoza Nos.
Miguel Espert Cubells.
Pascual Vicente Romeu.
Jaime Giner Sales.
CARPINTEROS.-
Laureano Olana Barberá.
Francisco y Bautista Garcés.
Pascual Granell Paris.
Vicente Selma Edo.
Bautista Barberá Tena.
Ramón Garcés Pitarch.
CARROS (CONSTRUCTORES DE)
Vicente Albert Ferrer.
Vicente Garcés Puig.
Jaime Giner Sales.
CERERÍAS -
Cristóbal Roca Pardo.
Tomás Ebrí Nos.
CERRAJERÍA. - Miguel Albella Villalonga.
CESTAS (FÁBRICANTES DE)-
Vicente Carceller Traver.
Vicente Maura Ayza.
Ramón Miralles Olcina.
COMADRONA.- Carmen Griñó.
COMESTIBLES -
Agustín Tena Calduch.
Pascual Puig Calvo.
Vicente Pitarch Agut.
José Ferrando Fabregat.
CONFITERÍA. - Tomás Ebrí Nos.
CONSTRUCCIÓN (MATERIALES PARA). - Agustín Puig Prats.
CORREDORES DE PRODUCTOS.-
Agustín Escoí Espinosa.
Joaquín Albella Ciurana.
Tomás Barberá Ciurana.
Vicente Orient Rodrigo.
ESCOBAS (FÁB.). - Marcos Zaragoza Celma
ESTANCOS.-
Agustín Tena Calducho
Pascual Puig Calvo.
EXPORTADOR DE PRODUCTOS.- Tomás Villalonga Sales.
FOTOGRAFÍA.- Miguel Mateu Zaragoza.
GUARNICIONEROS.-
Miguel Girona Julve.
Miguel Espinosa Ripollés.
HARINAS (ALMACÉN DE).- Ramón Vaquer García.
HARINA (MOLINOS DE).-
José Pallarés Gil.
José Muñoz Celma.
Pascual Gasulla Salvador.
Antonio Miralles Beltrán.
Vicente Sancho Beltrán.
HOTEL. - Tomás Girona Ripollés.
HERRADORES Y HERREROS.-
Antonio Folch e hijos.
Otón Folch y Hermanos.
Enrique García Ferrando.
MERCERÍAS.- (Véase Paqueterías.)
MÉDICOS.- El titular. y 
Miguel Rodrigo Pitarch.
Félix Romeu Vicente.
Cristóbal Julián Zaragoza.
Miguel Tena Barberil
PAQUETERIAS.-
Ramón Vaquer Giner.
Viuda de Federico Monfort.
PINCELES (FÁBRICA DE).-(Véase Escobas.)
POSADAS.-
Francisco Baila Cherta.
Miguel Fover Gasulla.
Joaquín Marti Barreda.
SASTRES -
Vicente Martínez García,
Agustín Gallén Agut.
Ramón Ferrando Puig.
Vicente Martinez Gimeno.
TABERNAS.-
Ramón Vaquer Sales.
José Muñoz Albella.
Vicente Gallén Olsina
TEJAS Y LADRILLOS.-
Agustín Espinosa,
Agustín Zaragoza Giner.
José García Meliá.
Vicente Monfort Escuder.
TEJIDOS.-
Viuda de Eliseo Nos.
Pascual Puig Vaquero
José Rovira Miralles.
Vicente Valls Monfort.
Vicente Pitarch Agut.
TINTORERIA.- Timoteo Segarra Alcácer.
TRANSPORTES.-
José Agut Rodrigo.
Vicente Muñoz Moliner.
Joaquín Rodrigo Giner.
Vicente Garcés Salvador.
Vicente Gascó Alcácer.
Pascual Rodrigo Boira.
ZAPATERIAS.-
Agustín Martínez García.
José Pastor Serret.
Antonio Rodríguez Beltrán.
EN RAMONA. - Caserío de 52 habitantes, situado a 5.600 m. de la población.
Maestro, D. Emilio García Martín.
MAS D' EN RIERES. - Caserío de 55 habitantes, situado a 6 k. de distancia.
Maestro, D. Miguel Bengochea Jovaní.

CONSULTAS: (Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española. Diccionario de la lengua española)
ABACERIA: Establecimiento de venta al por menor de aceite, vinagre, legumbres secas, bacalao, etc.:
TABERNA: Establecimiento público, de carácter popular, donde se sirven y expenden bebidas y a veces, se sirven comidas. Equivalente en la actualidad, a un bar o una cafetería .
BIBLIOGRAFIA:
- Bellido Rubert, Manuel (1925): “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”. Imprenta Joaquín Barberá, Castellón de la Plana, Repositori Universitat Jaume I.




jueves, 21 de marzo de 2019

LUGARES DE INTERÉS DE LES COVES DE VINROMÀ:

LUGARES DE INTERÉS DE LES COVES DE VINROMÀ:

El Ayuntamiento de les Coves de Vinromà propone a los visitantes seis itinerarios entre rurales y urbanos para visitar y conocer este pueblo, sus tierras y su histórico término.

- Itinerario por el casco urbano: Iglesias vieja y nueva, ermita de Sant Vicent, Calvario, el Portalet, el Ayuntamiento, el Paraje de la Moreria, las fuentes y lavaderos públicos, sus masías, etc.

Ruta de los Molinos.- Recorrido que partiendo de la misma población de les Coves nos lleva a visitar buena parte de los molinos hidráulicos harineros de nuestro término.

- Ruta de la Valltorta.- Itinerario por el conjunto rupestre del Barranc de la Valltorta, lugar declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.

- Ruta del Tossal Gros.- Al oeste del casco urbano de les Coves se pueden ver las montañas más elevadas del término. Por el Tossal Gros y sus alrededores se pueden observar buenos ejemplos de economía de montaña.

-Ruta de los Almendros.- En nuestro término los paisajes agrarios tienen una importancia elevada. En algunas épocas del año se pueden observar impresionantes contrastes de colores. Durante la segunda quincena de enero y la primera de febrero los campos se pintan de colores con las flores de los almendros.

- Ruta de los Algarrobos.- En la parte más baja de nuestras tierras, con un clima mucho más cálido que el resto del término, podemos gozar de los campos de cultivos de los algarrobos y de vistas al mar.

- Ruta de les Vaqueres.- Se trata de una ruta pensada principalmente para hacerla con bici de montaña, aunque también se puede hacer a pie.

 Ruta de los molinos.

Ruta de los molinos.

Ruta de los molinos.


jueves, 26 de julio de 2018

"COLL DE CATAPÍ".

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"PASSEJANT PEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ: EL COLL DE CATAPÍ (TOSSAL DE GALAPI), UNA PORTA A LES BATALLES DEL RIU COVES".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- El "Coll de Catapí" també anomenat en la toponímia popular "Tossal de Galapi" o Cavall, és un cim cònic d'una alçada considerable 521 m. snm. Està situat a les partides de les "Estalaes" al terme de les Coves de Vinromà, es tracta del punt geodèsic anomenat "Cavall", hi te un dels mollóns de partició dels termes d'Alcalà de Xivert i les Coves de Vinromà.

- L'accés es fa des de les Coves de Vinromà per la carretera d'Alcalà, desviant-se pel camí de les Estalades i lesVaqueres fins a topar-se amb la Bassa de Cavalls, punt de trobada i encreuament amb l'assegador dels Foguerals; Coordenades cim cònic, datum WGS84: latitud 40º 20' 37" N i longitud 0º 10' 48" E.

- El cim és un mirador privilegiat, des d'on es pot albirar una gran extensió de terreny trencat i montuós als seus voltants. Les vistes són fenomenals, abracen molts termes municipals de les comarques de la Plana Alta i el Maestrat Històric: les Coves de Vinromà, Salzadella, Torre d'en Domènec, Vilanova d'Alcolea, Alcalà de Xivert, Torreblanca, Sarratella, Santa Magdalena de Polpís, i d’altres més llunyans.... D'accidents orogràfics no en falten a l'extensa vista des de la Serra del Montsià fins al Desert de les Palmes......, i els pobles existents des d'Orpesa i Vilafamés fins a Alcanar i Freginals, i des de Torrenostra fins a Benassal, i moltes ermites.

- Visite este lloc, un diumenge de tardor de l'any 2004, junt a la companya del meu amic Eulogio Esteve Rodrigo, coneixedor com el que mes d'estos indrets, per haver-hi nascut i viscut en diversos masos de la partida les Vaqueres: mas de "Pare-Sant", "Vaquera de Dalt", "Tiritjá" i "Tiritjá Hussà".

- Als peus del "Coll de Catapí" al vessant est es troba la bassa de Cavalls, i una mallada ramadera de l'assegador dels Foguerals; posició datum WGS84: latitud 40º 20' 49" N i longitud 0º 10' 53" E.

- En la pujada, la presència d'alguns fragments de metralla ens fan esmentar el tema de la guerra civil 1936-39. Este article es un fragment de les contalles i explicacions que en fa Eulogio, relatant alguns dels fets ocorreguts durant la guerra civil de 1936-39 en esta partida de "les Talades", amb un contingut sobre experiències personals i informació de primera mà sobre vivències viscudes pels familiars seus molt al·legats.

-Un camí nou i ample anomenat "camí de Cavalls", este topònim ens fa tindre present un altre indret homònim de la Batalla de l'Ebre com és la "Serra de Cavalls".

- Ens encaminem rectes cap al cim de 521 msnm., durant la pujada més fragments de metralla ens van donant la idea que estem al mixt del que va ser un dia llunya un camp de batalla, en arribar al cim veiem que la superfície a estat remoguda i aplanada en maquinaria, a l'haver passat una pala excavadora rebaixant el terreny un metre, deixant sense tocar, únicament el tòtem que corona el cim, amb un "Vertic Geodésic" col·locat per l'Institut Geogràfic.

- Este cim va ser una posició molt rellevant en la batalla del riu Segarra-Coves-Sant Miquel, no queden restes d'infraestructura militar en la plataforma superior del cim, molt possiblement per les remocions,... Decidim envoltar el coronament per la malea, hi a les primeres malles en mixt de poleos, tés, timons, romers i palmitos cal dir que tot són plantes protegides i que no és s'han d'arrancar,...als pocs passos es podien albirar les restes de petites cabanes individuals i acordonaments de pedra, restes d’arquitectura militar aptes per protegir el cos de la metralla estirant-se a terra, també apareixen marques carbonatades sobre les roques, senyals rosacées que esgarrifen la pell, es tracta dels impactes de desenes d’obusos d'artilleria que varen ser regalats a les posicions del vertiç, donant dels fets ocorreguts les restes de metralla i els senyals d'impactes apinyats a cada dos metres amb inequívoques roques esmicolades i fetes a bossi'ns amb un canvi de l'estructura mineral exterior causada per les explosions, la calfor convertia la roca en carbonat càlcic...

- En esta posició del vertic Cavalls o Catapí es van atrinxerar entre abril i maig de l'any 1938 unitats de l'exèrcit republicà pertanyents al front defensiu per parar l'ofensiva bèl·lica de conquesta de la província de Castelló per l'exercit nacional.

Esta posició va sofrir fustigació durant dies peró va ser el 4 de maig de l'any 1938 quant forçes de la Divisió Nacional va preparar l'asalt definitiu a la posició defensat per la 107 Brigada Mixta de la Divisió 41 adjuntes a "La Agrupación Táctica de Divisiones"

- L'investigador José Vicente Moya Julve ens narra en el seu llibre ("Alcalà de Xivert revolución, guerra i represión 1936-1948") uns pasatjes sobre l'ocorregut en este muntanya un 4 de maig de l'any 1938: "Estas tropas (4ªdivisión del Ejército Nacional) se estrellan contra una enconada resistencia republicana que las mantiene clavadas en el suelo...", "las tropas republicanas del Vertice Caballo o Calapi resistieron todo el dia una lluvia de proyectiles a pesar de tener numerosas bajas...".

REFLEXIONS:

- ¡ Per a entendres amb els que no pensen igual, cal saber obrar, escoltar, parlar i gestionar l'encontre, posant en pràctica la mediació amb interés per un enteniment comú, buscant resultats profitosos per un bon fi entre individus, parts i opinions en discòrdia o conflicte; consultant el "Vademècum" de convivència social ens diu que en qualsevol negociació entre interlocutors sempre serà òptim o necessari aplicar dosis de respecte, tolerància, bondat, prudència i d'altres valors cívics i socials. Està molt bé esmentar, però una altra cosa és ficar les coses en practica, i res més exemplar que les classes polítiques "professionals"d'este país, on els valors universals se'ls mostren cada volta més paraules molt indefinides, desconegudes, retòrica esmentada però poc practicada; els valors ètics , morals, cívics i socials són o poc o mal utilitzats per la superpoblació de polítics ideològics de baix calibre erigits amb classe social dominant i elitista que atorga la simple presa de poder; andròmines amb hàbits, actituds, accions i parla sovint aberrant, i l'adopció de comportaments emmascarats d'aparentar ser bons ciutadans cívics i socials, involucrant els seus neguits i motius personals egocèntrics escampant-los com una taca d'oli toxica a la causa bonista comú, comportant una complacient mala convivència i mal viure de la ciutadania, sense importar-los les conseqüències de les seues actituds nocives, contaminant la pura gestió oficial!

IN MEMORIAM...

...A les victimes del Tossal de Catapí, vertiç Cavall-Monte Cònic. ¡ que deu o qui estiga al cap d'amunt de les coses terrenals,... no ens permeta tornar a vore i viure tipus de desgràcies semblants (la guerra), fruit de la perversió, l'avarícia i les misèries humanes d'una majoria de persones!

- Textos: Juan Emilio Prades Bel.









viernes, 19 de febrero de 2016

UN CRUCIFORME, DOS COCONS I UN SITIAL RUPESTRE EN LA PISOTA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"PELS CAMINS DE LES COVES DE VINROMÀ: UN CRUCIFORME, DOS COCONS I UN SITIAL RUPESTRE EN LA PISOTA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Introducció: Al llarg de la història de la humanitat, i en el transcurs d'un llarg recorregut antròpic, la mà de l’home ha anat deixant la seua empremta al damunt de les roques, unes marques antròpiques gravades, amb un gran ventall de significacions diverses que abracen des del culte i els rituals fins a la demarcació territorial.

Exposició: Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una gran roca llossenca isolada situada en mixt de la muntanya, és en un lloc aïllat sobre una cresta que domina el paisatge circundant, d'on s'albira des del fil de la cadena de muntanyes unes esplèndides vistes obertes a les vessants de dos valls, sent testimoni perpetue d'unes panoràmiques que mostren la comunió i la magnificència de l'obra feta pels cursos del riu de Sant Mateu i de les Coves. La roca alberga diversos elements i marques que considere d'importància etnològica. La troballa va ser casual, en passar pel lloc i pujar instintivament damunt d'esta roca per albirar la panoràmica, i en mirar la posició dels propis peus per a no caurem, em vaig adonar que al davant de les sabates, sobre la roca i havia una creu esculpida, era una marca cruciforme que algú en temps remots, es va molestar en gravar-la pica'n la superfície de la roca amb manya, força i ajuda d'algun tipus d'estri indeterminat, vaig pensar que podia ser possiblement una creu d'amollonament, i en vaig fer la idea que un altre dia que agafes el camí, prendria mides de la creu amb un metre, en el moment present les vaig prendre a mà com a l'antigor, sent d'un pam i un aixem. Així vaig fer, i en estar al lloc de nou vegada, vaig prendre més consciència dels detalls observats, que vaig anotar en el treball de camp, que passe a descriure textualment a continuació (sic): "La roca alberga una creu gravada en l'extrem est, que esta composta per dues línies que corresponen al llarg i al travesser d'una creu, s'encreuen per la meitat superior de la vertical del pal llarg, amb unes mides de 26x15 centímetres. En l'actualitat la creu té un aspecte rude i molt erosionat que apunta a què la creu és molt antiga. Es tracta d'una creu del tipus llatina, executada per percussió directa. L'orientació posicional de la creu intencionadament o no marca una disposició est-oest, amb la base inferior del pal llarg de la creu apuntada cap a l'eixida del sol. Al centre de la roca hi ha cada part de la creu hi ha dos elements més a ressenyar, es tracta de dos receptacles, dos cocons, un és un coconet ovoide, i l'altre cocó no sé la profunditat per estar el forat totalment reomplit per un nanet i punxós Ullastre totalment atapit dintre del seu forat en un estat de precarietat que en fa reflexionar sobre el que és la vida abstractament en general: (L'ullastre una especie borda d'olivera, és un arbre en origen i naturalesa de gran port aeri, i que en el cas d'este ullastre porta una vida molt cenyida a un reduït espai , i a un món d'escassesa nutricional i d'alta precarietat, a l'haver de viure premut i reduït com un bonsai. Ja que dir que te mèrit aferrar-se a la vida amb l'entusiasme de perdurar en eixe estat i en un minúscul espai, i apostar per adaptar-se a una vida dura de planta de rocalla incrustat perpètuament de per vida presoner en l'interior d'una roca, és tota una odissea la d'este Ullastret, aposta'n per la vida dura però vida al cap i a la fi, i té prou de mèrit perquè els humans no l'extraguem de cap manera del seu lloc, com si fóra un caragol arrancat de la seua closca. Matar per una ximpleria de verificació de lo fons que puga ser la seua xicoteta casa, no val la pena, i té molt més dret ell que nosaltres com a colonitsador a intentar sobreviure i gaudir d'eixe espai de privació eremita vegetal, amb el que dins la seua precarietat i les limitacions dins del seu cocó encara acull i dona refugi, i ajuda a viure a altres sers, tot un exemple de biodiversitat biològica i col·laboració entre les espècies. Cal que respectem la vida, cal respectar qualsevol tipus de vida, no be mal recordaro, sempre).

L'altre cocó el de l'espinal és el més cridaner, es tracta d'un cocó d'un pam de fondària, amb una obertura d'entrada de la boca d'uns 17 centímetres aproximadament, un forat ocupat i cobert l'interior en este cas per un arbust nanet d'espinal, que també ha arrelat a l'interior del cocó. El quart element a ressaltar de la roca és un rústic sitial rupestre excavat rebaixant la roca a mà amb l'ajut d'algun estri manual. El sitial esta situat en l'extrem nord-oest sobre la part baixa o inferior de la roca, amb unes mides de 60 centímetres d'ample per 50 de fons, amb una espatllera semicircular en forma de mitja lluna. És un còmode tron rupestre que en seure et quedes mirant cap al nord-est, possiblement és una trona de pastor des d'on poder escodrinyar pausada i còmodament el tràfec i activitats dels laboriosos covarxins. La datació cronològica del conjunt és indeterminada”. De moment el que genera les proves materials de la roca i el conjunt (contenidor i contingut) de moment són incògnites i preguntes sense resoldre: quin podria ser el llenguatge simbòlic de la roca si el te i qui, com, quan i per què algunes persones i cultures del passat, van poder fer d'ella un lloc de referència o de culte. Com a plantejament per a inici de l'estudi del lloc, e parlat amb gent major de l'entorn per a preguntar-los en la seua opinió el que podien significar la presència de marques de creus en el terme, i molts hi han remenut directament al dir popular, el que sempre havien sentit contar en veu i boca dels seus avantpassats. Dels resultats de l'opinió empírica dels veïns, principalment s'extrauen dues opinions o visions del pensar popular contemporani del segle XX i XXI:
- (1) On apareix una creu, és una marca o senyal que precisava i recordava el lloc on va haver una mort violenta, fóra accidental o no.
- (2) Les creus rupestres són marques de fites, de finques o d'empriu, d'assegadors, de particions de propietats i d'amollonaments termenals o comunals. Cal esmentar que els Emprius són Drets d'Aprofitament Comunal de certs bens rústics, en general pastures, boscos, aigües I la terra del comú o altres béns objecte d'aquest dret que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.
- (3) Protecció cultual dels camps i de les collites.
Jo m'apunte a lo dit i a més afegeix com a teoria d'estudi, tindre en compte la forma de pensar i d'actuar en dos grans èpoques remotes de la història del territori, una de fa mils d'anys (La Prehistòria) i l'altra de fa segles ( L'època Medieval ), les quals per les seues costums conegudes també van poder fer, construir, gravar i utilitzar este tipus de marques i l'ús dels elements descrits per a unes motivacions i raons molt diferents dels tres plantejaments anteriors:
- (4) Les creus en la Prehistòria: (culte / ritual). Molt a prop del lloc hi ha les evidències d'una construcció simple molt destruïda, que aparenta ser les restes d'una cista funerària prehistòrica.
- (5) Les creus en l’Època Medieval: (cristianització dels llocs i marques frontereres).
- Altres motius podrien ser per la causa de la marca d'un punt d'aigua. Altres actes puntuals i espontanis causals pel tràfec de gent: pelegrinatge, guerres i combatiens, pastura, casadors, talladors de malea, carboners, etc.).
FITXA (101): Identificació: Un cruciforme, dos cocons i un sitial rupestre en La Pisota.
Tipus de recurs: Gravat cruciforme, sitial rupestre, cubetes rituals...
Tipus de monument: Curiosa roca amb diversos usos antròpics.
Període: Indeterminat des de la Prehistòria fins a l'època Moderna.
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló.

miércoles, 3 de febrero de 2016

CORRAL DE LES FITES DEL CAMÍ DEL MAS DE COMAS

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ (CASTELLÓ).

"EL CORRAL DE LES FITES DEL CAMÍ DEL MAS DE COMAS".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- El corral de Les Fites o del Camí del mas de Comas es troba en la partida rural del Molló de l'Escolà, dins del terme municipal de Les Coves de Vinromà, però és molt a prop de la partició de termes de Les Coves amb el de Vilanova d'Alcolea que es troba a uns 700 metres al sud del corral, i cap al nord a uns 700 metres de distància es troba el pas d'una via pecuària, és la vereda de ganado del Coll de Palmera. 

- El Corral de Les Fites és una instal·lació ramadera que consta de dos recintes o corrals adossats construïts en la part superior d'un monte blanc o redona. El corral recau sobre el vessant de llevant d'un Tossalet ubicat en la cresta de la serra de Cassola, la instalació es troba a una alçària aproximada de 354 metres sobre el nivell de la mar. 

- La construcció del corral va ser assentada sobre un sol irregular de roca calcària i té una marcada pendent inclinada. És un recinte gran compost per dos corrals o recintes adossats, la construcció descriu una planimetria rectangular, amb unes mides totals aproximades d'uns 24 metres de llarg per uns 17 metres d'ample, amb un total aproximat d'uns 408 m2 de superfície útil construïda. 

- El corral en l'actualitat esta sense ús, l'últim tipus de ramaderia que va ocupar el corral va ser d'arnes d'abelles, però a pesar de l'abandó de la construcció, la part muraria exterior es troba en bon estat i cap dels murs perifèrics estan assolats, la distribució interior esta en més mal estat pel motiu que es van endur la teula i han caigut tots els sostres dels coberts, però a pesar que és una corralissa sense cobert i que tan sols te ras, encara es podria tancar eventualment ganado boví. 

- El corral té uns esplèndids murs molt alts, fets amb pedra viva calcaria molt bona, la pedra és d'extracció manual amb mall, perpal i barrina de mà, els constructors primer varen construir tota la part muraria exterior del recinte, deixa'n el corral diàfan sense cap distribució interior, posteriorment varen ser construïdes a l'interior dos parets mitgeres que creuen de part a part el corral en forma de creu. Una paret creua el corral d'est a oest i parteix el corral en dos recintes o corrals totalment independents. L'altra paret va de sud-oest a nort-est, i parteix cada corral en dues parts diferenciades de cobert i ras (una tercera part del corral era cobert i dos terceres parts de cada corral eren de ras).

- Ressalten tres esveltes fites de pedra que donen al camí, col·locades en l'alt d'ambos angles de la llarga paret de la part baixa del corral. 

- El corral va ser orientat cap a llevant i el migdia per a buscar combinar raser e irradiació solar. 

BIBLIOGRAFIA: