Translate

Mostrando entradas con la etiqueta corrals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta corrals. Mostrar todas las entradas

martes, 27 de agosto de 2019

EL CORRAL DEL CASTELL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PIEDRA SECA:

CORRALES ANTIGUOS Y OTRAS ESTRUCTURAS PASTORILES DEL TÉRMINO DE LAS CUEVAS DE VINROMÀ.

(Proyecto): MEMORIAS DEL CUADERNO DE BITÁCORA.


“EL CORRAL DEL CASTELL, EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE CUEVAS DE VINROMÀ”.

ESCRIBE: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

Corral del Castell
INTRODUCCIÓN: Los corrales y las corralizas ganaderas antiguas, son instalaciones arcaicas, que permiten partir para hacer una lectura para la interpretación evolutiva de la ordenación ancestral del territorio rural de uso ganadero, de las actividades antrópicas, de las diversas economías agrarias, de los oficios y los trabajos, de las formas de vivir y del pasado histórico del término de las Cuevas de Vinromá.

EXPOSICIÓN: El “corral del Castell”, es una antigua instalación de una explotación ganadera en régimen de extensivo, y situado en un Monte Blanco de uso ganadero, la construcción se compone de un corral para ganado lanar y caprino para encerrar rebaños de dichos animales rumiantes, el corral fue construido en el área de las montañas llamadas los “Tossals de Plaga”. 
- En la actualidad el corral está amortizado y abandonado, y con sus muros derruidos en gran parte, era una instalación sin demasiada relevancia arquitectónica. La explotación ganadera fue construida sobre la cima de una loma, en un punto elevado sobre un extremo rocoso de la ladera de una montaña, que se adelanta entre dos barrancos de gran pendiente que se abalanzan sobre el paso del curso hídrico del río Cuevas para engrosar sus aguas. El corral destaca a modo de ruinas de un castillo, elevándose sobre el territorio y sobre el pueblo de Cuevas, que esta edificado en la parte de la umbría de dicha loma o colina del Castillo. 
- El corral construido en piedra, sirvió de trinchera y fortín de algunas unidades que entraron en combate en la última guerra civil española de 1936-39. Quedan evidencias de obras de defensa (trincheras), puesto de ametralladora y aspilleras para fusileros y observación. Se enfrentaron en combate en este sector los ejércitos republicano y franquista. Por el bando del Ejército Nacional todas las unidades del frente de combate formaban parte del Ejército de Galicia, compuesto por las divisiones 4ª, 55ª, 83ª y 84ª al mando del General de Brigada del Estado Mayor Antonio Aranda Mata (General Aranda), que participaron en las batallas de Teruel y Alfambra y las ofensivas de Aragón y Levante. 
- En el sector que nos ocupa de los montes de “Tossals de Plaga” en Coves de Vinromà, combatieron en los combates por los nacionales, la “Tercera Bandera de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Galicia”, la “Tercera Bandera de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Asturias, centuria de Pravia”, el “Regimiento de Infantería de Argel nº 27”, el “2º Batallón de Argel” y otras tropas integrantes de la 83 División. 
- Por el Ejército Popular de la República Española estuvieron en el sector de les Coves de Vinromà: la “4.ª compañía del 2.º Batallón 314, de la “79 Brigada Mixta”, la “107 Brigada Mixta” , la “79 Brigada Mixta” , la “209 Brigada Mixta”, el “4.º Batallón de carros de combate” y otros.
- Todas las unidades republicanas que se atrincheraron en las posiciones de los montes de Coves de Vinromà formaban parte del Ejército de Maniobra con cerca de ochenta mil hombres alistados en sus filas. Al mando del Ejército de Maniobra estaba el coronel Leopoldo Menéndez. En el Ejército de Maniobra estaba integrado el XXII Cuerpo de Ejército del teniente coronel Ibarrola, al que pertenecían todas las unidades republicanas que defendían el área de Cuevas de Vinromà.

ADDENDA: Adiciones y complementos sobre las temáticas y motivos referidos en el artículo. (Por Juan E. Prades):
El Cuerpo de Ejército de Galicia fue una unidad militar de la Guerra Civil Española. Formaba parte del Ejército del Norte y agrupó parte de las tropas del bando sublevado. Fue creado el 24 de octubre de 1937, destinado a constituir una masa de maniobra para futuras operaciones. Su jefe era el general de brigada de Estado Mayor Antonio Aranda Mata. Participo en las batallas de Teruel y Alfambra y las Ofensivas de Aragón y Levante.
A lo largo de la contienda, el Cuerpo de Ejército de Galicia tuvo integradas las siguientes divisiones:

13.ª División, incorporada al frente de Teruel.

83.ª División, incorporada al frente de Teruel.

84.ª División, incorporada a los frentes de Teruel y de Aragón.

150.ª División, incorporada al frente de Teruel.

41.ª División, incorporada al frente de Aragón.

82.ª División, incorporada al frente de Aragón.

108.ª División, incorporada al frente de Aragón.

55.ª División, incorporada al frente de Levante.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel.  





PELS CAMINS DE LES COVES DE VINROMÀ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"POSSIBLES RESTOS D'UNA CISTA D’ENTERRAMENT EN L'ENTORN DE LA PISOTA".


Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL

Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una possible cista d'enterrament possiblement neolítica. A prop d'este possible enterrament individual, hi hem trobat gravats circulars i cassoletes insculpides. A prop d'estes restes construïdes de el que aparenta ser les restes d'un enterrament possiblement individual i d'un sol ús quasi arrasat. Per trobar resposta a les causes antròpiques de la destrucció de la cista, cal tenir en compte l'època del miracle de les Coves al cingle de la Morería. Per a contemplar una possible causa de la destrucció de la cista, pues milers de persones en l'any 1947 van provocar grans reunions de gent que es van concentrar en esta muntanya durant varios dies, espera'n un miracle que no es va produir: Milers de persones entre 300.000 i 500.000 persones varen buscar-se i fer-se seients de pedra, i varen remoure i desplaçar milers de pedres planes soltes del seu lloc, mentre esperaven amb l’esperança mirant cap a la cova que es produiria el miracle en què s'apareixeria la Verge Maria en una cavitat del cingle de la Moreria.

miércoles, 3 de febrero de 2016

CORRAL DE LES FITES DEL CAMÍ DEL MAS DE COMAS

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ (CASTELLÓ).

"EL CORRAL DE LES FITES DEL CAMÍ DEL MAS DE COMAS".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- El corral de Les Fites o del Camí del mas de Comas es troba en la partida rural del Molló de l'Escolà, dins del terme municipal de Les Coves de Vinromà, però és molt a prop de la partició de termes de Les Coves amb el de Vilanova d'Alcolea que es troba a uns 700 metres al sud del corral, i cap al nord a uns 700 metres de distància es troba el pas d'una via pecuària, és la vereda de ganado del Coll de Palmera. 

- El Corral de Les Fites és una instal·lació ramadera que consta de dos recintes o corrals adossats construïts en la part superior d'un monte blanc o redona. El corral recau sobre el vessant de llevant d'un Tossalet ubicat en la cresta de la serra de Cassola, la instalació es troba a una alçària aproximada de 354 metres sobre el nivell de la mar. 

- La construcció del corral va ser assentada sobre un sol irregular de roca calcària i té una marcada pendent inclinada. És un recinte gran compost per dos corrals o recintes adossats, la construcció descriu una planimetria rectangular, amb unes mides totals aproximades d'uns 24 metres de llarg per uns 17 metres d'ample, amb un total aproximat d'uns 408 m2 de superfície útil construïda. 

- El corral en l'actualitat esta sense ús, l'últim tipus de ramaderia que va ocupar el corral va ser d'arnes d'abelles, però a pesar de l'abandó de la construcció, la part muraria exterior es troba en bon estat i cap dels murs perifèrics estan assolats, la distribució interior esta en més mal estat pel motiu que es van endur la teula i han caigut tots els sostres dels coberts, però a pesar que és una corralissa sense cobert i que tan sols te ras, encara es podria tancar eventualment ganado boví. 

- El corral té uns esplèndids murs molt alts, fets amb pedra viva calcaria molt bona, la pedra és d'extracció manual amb mall, perpal i barrina de mà, els constructors primer varen construir tota la part muraria exterior del recinte, deixa'n el corral diàfan sense cap distribució interior, posteriorment varen ser construïdes a l'interior dos parets mitgeres que creuen de part a part el corral en forma de creu. Una paret creua el corral d'est a oest i parteix el corral en dos recintes o corrals totalment independents. L'altra paret va de sud-oest a nort-est, i parteix cada corral en dues parts diferenciades de cobert i ras (una tercera part del corral era cobert i dos terceres parts de cada corral eren de ras).

- Ressalten tres esveltes fites de pedra que donen al camí, col·locades en l'alt d'ambos angles de la llarga paret de la part baixa del corral. 

- El corral va ser orientat cap a llevant i el migdia per a buscar combinar raser e irradiació solar. 

BIBLIOGRAFIA:

domingo, 10 de enero de 2016

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ.

- Autor imatges: JUAN EMILIO PRADES BEL

PARAVENT DE PASTOR

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA. 

(Proyecto): CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ.

"UN TIPUS DE PARAVENT DE PASTOR AL BARRANQUET DE PASTIS".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

El Barranquet de Pastis és trobe a la part nord del terme de les Coves de Vinromà, és una barrancada curta menor de 500 metres, situada entre el barranc de Carbó i el pas de l'antiga via pecuària del assagador de les Monxes. El barranquet pren el nom d'un mas proper ubicat a prop d'on desemboca les aigües pluvials. En la capçalera del Barranquet de Pastis en el marge esquerre hi ha construït un raser de pastor en mixt de les malees de pastures de màquia ón prolifera els matolls de coscoll i les argilages. Esta construcció és una espècie de barraca-paravent, amb una planimetria que descriu una forma de ferradura amb la paret posterior recta, la construcció esta feta amb la tècnica de paredar amb pedra seca, utilitzant únicament com a materials de construcció pedres calcàries del lloc, hi ha uns bocins d'algun fragment de teula que devien ser per a utilitzar-les per algun menester
indeterminat però no relacionat amb la construcció. El tipus de construcció és amb la tècnica de la falsa cúpula d’aproximació de filades de pedra, en este cas és sense cobrir amb cúpula, per ser tan sols un raser de pedra descubert. És una construcció d'unes dimensions totals molt petites 2,10x 2,10 metres aproximadament, amb una orientació de la façana d'entrada orientada cara al mix dia, al seu interior tan sols i pot caber una sola persona i un gos de rabera  com a maxim, l'interior és reduit i el pastor  tan sols podia estar plantat o assentat. L'interior del raser és circular i tan sols té un diàmetre d'uns 88 centímetres d'ample. Esta senzilla construcció servia al pastor com a raser per a protegir-se del vent gelat de la tramuntana a l'hivern, mentre parava conter del seu ramat o bestiá que portava a pasturar per la màquia de coscoll d'esta vaguada que donava un poc de raser a la rabera contra el fort vent gelat del nord. Per a seure's i acomodarse a l'interior el pastor tenia un senzill seient improvisat, fet amb  dos o tres pedres planes apilades i anivellades i falcades amb alguna pedra més menuda si feia falta, qualsevol pastor podia sentarse i acomodar-se ocasionalment dins l'estreta però confortable barraca, i podia recolzar-se d'esquena contra la paret, i descansar sentat i ben resguardat del gelat vent de la tramontana (N) de l'hivern i del xaloc (NE), mentre podia dinar o berenar tranquil, pegant un mos de la berena que portava, s'alçava de vés en quant per ataüllar la ubicació dels animals, i mentre que pasturaven tranquil·les podia anar fent algunes becadetes a la calfor del raseret, tapant-se el cos i el cap amb la manta, a l'interior s'està molt calentet de cara al sol del mix dia fins a la posta de sol. Si paria algún animal també el posaba a resguard dins del raser de la barraca, perque no és gelès la cria, i que la mare el seques i estiges més tranquila, fins a  l'hora de moure cap al corral, que el pastor carregava amb la cria i la mare els seguia. Un dels perills que podien albergar utilitzar este tipus de construccions, era que podia tenir dins les parets alguns veïns com escurçons, serps i aliacrans i sargantanes on que estes últimes no representen cap perill, estes bestioles també els agradava molt este tipus d'hàbitat per a refugiar-se i acampar, pel que antes d'entrar a dins, el pastor quan feia molt de temps que no havia utilitzat el raser, feia entrar antes al gos de rabera, un gos que avans li hages picat en alguna ocasió algun tipus de serp, els gosos s'enrecorden de les picades de les serps i molt tafaner en feia una aulorada per l'interior i de haverne, solien detectar les serps dins dels forats, i emetien senyals acústiques o visuals davant la detecció d'algun d'eixos animalets entre les pedres. Una de les solucions o pràctiques dels pastors per evitar les possibles picadures d'escurçons i aliacrans, era el fer algo de foc a dins del raser o de la barraca de pedra encenen una argilaga i pasant-la encesa per les parets plenes de forats, a la vegada era costum cremar també un poc de llana d'ovella, tot per auyentar a les bestioles. L'escurçó és l'animal més perillós de la fauna de la comarca. 
   En la part exterior de la barraca al davant de l'obertura de l'entrada, hi ha una llosa plana que anivelle l'entrada i dona accés i pas a l'interior a peu plà. Als peus de la barraca queda pedra solta acumulada que pertany a un muret exterior derruït. A ressaltar del conjunt dos pedres talismà que el paredador de la barraca va anyadir de forma intencionada per que tenien algun tipus de significat per a ell, una pedra té una creu gravada i l'altra és una llosa de calcària de coloració un tan més rosada i diferent de la resta, en un extrem té un forat natural, esta pedra va ser col·locada intencionadament en la  tercera o cuarta filada de pedres per dalt de l'arranc de l'obertura d'accés a l'interior, el vano és estret i reduint-se tal va guanyant en alçada (70-60-50). 

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y ARXIUS DOCUMENTALS:

 

miércoles, 6 de enero de 2016

EL CORRAL DEL CASTELL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ:


Restos de Trincheras de la Guerra Civil 1936-39
"EL CORRAL DEL CASTELL".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ:

Els corrals i les corralisses antigues de pedra són unes instal·lacions ramaderes arcaiques, la seua presencia és molt útil a l'hora de plantejar teories d'estudi i facilitar el fer una interpretació evolutiva de l'ordenació ancestral del territori rural històric d'ús ramader, de les activitats antròpiques, de les diverses economies agràries, dels oficis i dels treballs, i de les formes de viure del passat històric del terme de Les Coves de Vinromà.
EXPOSICIÓ:
- El corral del Castell és una antiga instal·lació ramadera i un corral de ganado per a tancar a les nits ramats d'animals rumiant-s, va ser construït en l'área de les muntanyes anomenades els Tossals de Plaga. 
- En l'actualitat el corral està amortitzat i amb els seus murs derruïts en gran part, l'explotació ramadera va ser construïda sobre la cima d'una lloma, en un punt elevat sobre un extrem rocós del vessant de la muntanya, que s'avança entre dos Barrancs de gran pendent, que s'abalancen sobre el pas del curs hídric del riu Coves per a engrossir les seues aigües. 
- El corral destaca panorámicament desde el casc urbá, a manera aparents de ruïnes d'un acastellament, elevant-se erigit sobre el territori i sobre el poble de Les Coves, edificat el casc urba a l'ombria de la dita lloma o Tossal del Castell.
- Del corral parteixen trinxeres de guerra i va ser un fortí per a tiradors en l'última guerra civil espanyola del 1936-39, el lloc va ser un objectiu militar que sufri forts combats en la defensa i presa de les Coves de Vinromà.