PELS CAMINS DE LES COVES DE VINROMÀ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"POSSIBLES RESTOS D'UNA CISTA D’ENTERRAMENT EN L'ENTORN DE LA PISOTA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL

Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una possible cista d'enterrament possiblement neolítica. A prop d'este possible enterrament individual, hi hem trobat gravats circulars i cassoletes insculpides. A prop d'estes restes construïdes de el que aparenta ser les restes d'un enterrament possiblement individual i d'un sol ús quasi arrasat. Per trobar resposta a les causes antròpiques de la destrucció de la cista, cal tenir en compte l'època del miracle de les Coves al cingle de la Morería. Per a contemplar una possible causa de la destrucció de la cista, pues milers de persones en l'any 1947 van provocar grans reunions de gent que es van concentrar en esta muntanya durant varios dies, espera'n un miracle que no es va produir: Milers de persones entre 300.000 i 500.000 persones varen buscar-se i fer-se seients de pedra, i varen remoure i desplaçar milers de pedres planes soltes del seu lloc, mentre esperaven amb l’esperança mirant cap a la cova que es produiria el miracle en què s'apareixeria la Verge Maria en una cavitat del cingle de la Moreria.

ESTELA O LÁPIDA FUNERARIA ARCAICA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"UNA ENIGMÁTICA ESTELA FUNERARIA ARCAICA HOSPITALARIA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- Las “estelas funerarias” son unas señales construidas en piedra y erigidas en memoria de un difunto (lápidas). 

- La estela que motiva este artículo, fue tallada en forma seudo-antropomorfa, está bastante erosionada, y se han borrado y no son leíbles en la actualidad los textos grabados que existieron en la cruz, con información (fecha de la defunción o nombre del finado), y tiene varios grabados más, todos cruces. 

- La cruz principal parece ser la cruz Tau, que fue grabada en relieve, y aparece como el símbolo más relevante e importante de la lápida, indicando la creencia religiosa y el emblema del escudo de la persona o el gremio al que pertenecía, en este caso muy posible indique una orden religioso-militar, y probablemente una Orden Hospitalaria.

(ES) FICHA:

Tipo de recurso: monumento de interés, de índole ritual, religioso y funerario.

Tipo de monumento: Estela o lápida de piedra tallada.

Período: Edad Media.

Lugar: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castellón (España).

(VA) FITXA:

Tipus de recurs: monument d'interés, rituals.

Tipus de monument: Estela o lápida de pedra tallada .

Període: Edat Mitjana.

Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló.

VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ; UN MATÍ PELS CARRERS".
Per JUAN E. PRADES BEL.
Dins de les activitats del Nadal Cultural a les Coves de Vinromà, s'ha portat a terme la tradicional visita guiada pel centre històric de les Coves de Vinromà. És una activitat cultural fidel a una cita anual que es prodiga en el temps, i es ve celebra'n l'últim diumenge de l'any. El lloc de reunió de la visita és a la plaça d'Espanya, enfront de l'Ajuntament, des d'on començà la visita a partir de les 11 del matí, pel camí romà fins a la Font de la Vila, trencant a continuació cap a l'interior del traçat de carrers de traçat's medievals del poble antic. El recorregut ha estat guiat per l'historiador Pasqual Boira qui a fet també les aportacions de comentaris etnològics i explicacions històriques. Hi han col·laborat en l'esdeveniment l'Ajuntament de Les Coves, i l'organització de l'acte ha anat a càrrec d'alguns dels membres de l'Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà. L'itinerari ha transcorregut íntegrament per l'interior de la part medieval del Centre Històric de Les Coves, el qual conserva en els seus carrers, vestigis arcaics i els traçats medievals de l'època islàmica i cristiana, un perfil urbanístic construït al llarg de més de deu segles d'assentament, hàbitat i poblament, a la primeria de tradició islàmica i posteriorment cristiana, a partir del moment històric en què Blasco d'Alagó, qui va ser el primer senyor feudal cristià de la vila, va rebre l'11 de maig de 1235 de mans del rei en Jaume I la vila de Les Coves d'Abinromà , el castell i diverses possessions.
EL NUCLI ANTIC:
L'històric barri medieval de les Coves, s'assenta sobre un turó que s'eleva o cau en forta pendent sobre el llit del riu Coves que desguassa les braves aigües que baixen de la Valltorta i del riu de Salzadella. Des de lo més alt del poble, presidin l'indret hi han dos esglésies: l'església parroquial actual, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i l'antiga església d'estil gòtica bastida al segle XIII, de la qual tan sols es conserven en bon estat les tres naus o tramades centrals. Quan es creà la nova església, la parròquia vella fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, en l'actualitat està desafectada i ara és de propietat municipal. Els noms dels carrers s'han conservat des de la toponímia i evoquen a oficis artesanals, a personatges històrics, a devocions populars i a poble medieval: Carrer dels Tiradors que fa referencia a l'ofici de la llana i als telers, carrer del Forn, del Mercat, de Sant Roc, dels Desemparats, de les Tendes o de les Sitges, de l'Encomanda...
- Els sinuosos traçats dels carrers medievals alberguen i oculten els edificis i cases més antigues de les Coves de Vinromà, on es pot trobar la Casa del Comanador, la casa del Temple, la casa de les Senyoretes o casa dels Moliner o de la família Dávalos, el Calvari, l'antiga casa de la vila, l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, el Portalet de la carnisseria, la llotja porxada de la placeta del Mercat, retaules ceràmics, l'antic hospital bombardejat per Stukes alemanys, avui dia derruït s'ha construït un centre cultural, cases morisques, l'antic hostal i posada de l'Estrella que amb un altre nom cite l'holandes Enrique Cock (1540-1598) qui va ser cronista i membre de la Guàrdia dels Archers Reials i que va estar en l'época a les Coves i va descriure el dit hostal, també hi han diversos Miradors panoràmics ubicats sobre el que foren les antigues murades externes de la vila.
FITXA:
Tipus de recurs: Edificis, carrers, estructures d'interés.
Tipus de monument: Poble Antic, Nucli urbà Antic, Centre Històric, Barri Antic.
Període: Edat Mitjana
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló
Publicacions:
http://el7set.com/not/20188/visita-guiada-pels-casc-antic-de-les-coves-de-vinroma/

http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2015/12/unnadal-cultural-un-mati-pels-carrers.html

LA CARAGOLÁ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

"LA CARAGOLÁ".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- "Fer una caragolà" a l'àmbit de les terres del nord de Castelló (Plana Alta, Alt i Baix Maestrat, Ports, Alcalatén), és arreplegar i fer una menjada de caragols, i vol dir fer-ne sempre més d'un plat.

- Si és fan per al consum privat de la llar familiar, es diu he fet un o uns plats de caragols(...) per tant la denominació de "caragolà" ha esdevingut i queda supeditada al referir-se a un acte lúdic i social, i és sinònim de menjar molts caragols, quasi sempre es disfruta d'este plat en armonia social, amb la grata companya de la colla d'amics, o de familiars, i també se'n diu "una caragolà quant s'arrepleguen, es veuen, o hi ha molts caragols junts.

- El fet de buscar caragols és una de les aficions lúdic-recol·lectora més arrelades entre la nostra gent, la recol·lecció d'aliments feréstecs, és un instint que va associat a l'home que ha viscut a la Península Ibèrica, des de l'època neolítica fins hui dia.

- Al llarg del segle XX al món rural, prendre's unes hores de festa, en dia faener, era considerat cosa de "malfainerots", però si havia plogut, i hom es deixava la faena quotidiana, per anar a buscar caragols, un costumisme que paradógicament estava ben vist i arrelat, (...) esta era i és, una afició compartida per molta gent, "si te eixa afició, deixeu-lo estar" es solia dir, "dia de plugim, dia de plegar..."(dita popular del mas de Paco). Igual com havia l'afició d'arreplegar caragols, i havia també aficionats a menjar-se'ls, i son molt més els segons que els primers.

- La caragolà també és considerada una menjada que s'ha de fer un dia de festa i compartida amb més gent, i sol ser sinònim de gresca, de reunió i de disfrutar d'una menjada assossegada conversant.

- La recerca d'aliments ha sigut de sempre una constant al món rural, el gran apogeu, popularització. Als caragols se'ls professa un gran apreci gastronòmic, a partir de meitat del segle XX, on econòmicament va passar a ser un producte que aportava alguns ingressos a les famílies de pagesos, habita'ns de les càlides planes costaneres amb regadiu, un exemple pot ser el cas de Torreblanca, poble costaner amb estació de tren, on venien i anaven molts buscadors de caragols professionals, que es desplaçaven des de València amb el tren per a arreplegar caragols, i venien al matí i marxaven a la vesprada, molts anaven de polissons als vagons i als garitons de cola dels trens de mercaderies, amunt i avall sempre buscant els caragols pels horts dels voltans de les estacions, també hi havien compradors que voltaven pels pobles en furgonetes i compraven caragols pel mercat de València, els grans mercats del caragol estaven a la província de València, el principal a la plaça Redona, els valencians han sigut uns grans malacòlegs, i grans amants i divulgadors d'esta cultura gastronòmica.

- També es poden trobar caragols per a comprar a tots els mercats centrals de la província, sempre podrem trobar caragols a la majoria de les parades de venta de verdures, estos comerços a la menuda eren els llocs on sempre s'han venut caragols, és per una causa directa, per l'estreta relació i contacte dels verdulers amb els pagesos, estos últims s'encarregen i tracten sempre d'allunyar esta plaga dels seus camps de verdures, primerament els destinaven per a l'ús i disfrute propi, i destinaven els excedents de la seua caragolera, a la parada del verduler, sovint és solia dir que els venien per compromís, però no es quedaven molt repropis, perquè veien que anava molt bé guanyar-se alguns diners extra.

- Els bars eren els llocs on és poden consumir públicament els caragols, consumits com a tapa, i sempre amanits amb pesteta(pebrella, coent, coentets), este plat va lligat amb l'agraïda companya d'una cervesa molt freda.

- En l'actualitat molts dels caragols consumits són de granja.

- En totes les casetes d'horta, masets, i tot tipus de cases de llauradors era típic vore la bossa dels caragols penjant, penjada del sostre, solia ser molt sovint de malla de plàstic rígida, també es guardaven a dins dels suros-abellers vells, dins de sacs, i en caragoleres que eren envasos de ceràmica, i més recentment en caragoleres fetes amb fusta i tela metàl·lica o de plàstic, i dins de carneres reciclades(...).- Les varietats també és una cosa que és selecciona i té molta importància: judios, moros, cristians, vaquetes, pedrers, pedrerets, cabrilles, xonetes, cargolí, cargol blanc, cargol negre... tots són localismes i noms popularizats per la nostra gent.

RECEPTA D'UNA CARAGOLÀ: Per a fer una caragolà caldrà netejar molt bé els caragols, és tindran en una caragolera retirats uns dies, perque purguen, se sol ficar a dins uns brots de timonet i de romer per a aromatizarlos, després és procedirá ficant-los a remulla dins de l'aigua, i netejar-los molt bé mentre els remenem amb la mà, cambiant l'aigua varies voltes, una vegada ben netets és cobriran d'aigua clara fins que isquen les molles, es tornaran a remenar i a canviar-se de nou l'aigua, després és poden ficar en una cassola al foc, i molt lentet, quan l'aigua estiga tèbia pujar el foc de sobte, i tots quedaran amb la molla ben fora, abans s'ofegaven els caragols rublint-los d'aigua, i posant sal al llarg de tota la vora de la safata perquè no isqueren, també era costum ficar dita safata al sol, queda'n tots en la molla fora, es diu "ofegar, enganyar o sufocar caragols".

RECEPTES DE LES “CARAGOLAES “ MÉS POPULARS:
Caragols en mullà:
1- Després només cal bollir-los amb aigua, sal, una fulla de llorer, un brinet de timó, i una pesteta menuda, els caragols sempre és bo que coguen un poquet, després caldrà escórre'ls.
2- Prosseguir fent un sofregit amb oli, i les verdures que es tinguen a disposició: ceba, tomata, albargina, pebrera, carabasseta, (...) i pernil o panxeta seca, tallat a daus.
3- Quan estarà feta la mullà, mesclar-la amb els caragols.
Caragols bullits:
1- Bullir els caragols.
2- Fer una picadeta d'all i julivert, i abocar-la per damunt dels caragols, uns dos minuts abans de traure'ls del foc.
Caragols amb picada:
1- Es procedeix a bullir-los amb aigua en sal, i herba-sana, escorre'ls una vegada cuits.
2- En un morter fer una picada d'all i julivert, ficar al final un poquet d'aigua o vi blanc, dins del morter.
3- Fregir els caragols en una paella amb oli, junts amb una pesteta, durant un moment, i seguidament abocar la picada per damunt, i deixar coure un ratet.

ALTRES APLICACIONS DEL CARAGOL A LA CUINA ANTIGA DEL MAS: caragols torrats, en llanda, a la paella,caragols en pica, caragols en conill i mulla, caragols en allioli...

"Si plou, ... busca caragols"
Dita popular del mas de l'Hereu (Coves de Vinromà).

ARXIU: 

LAS CUEVAS DE VINROMÁ EN EL AÑO 1.925 (DATOS PARA SU HISTORIA)

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE CUEVAS DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): LOS TRANSPORTES Y LAS COMUNICACIONES A LO LARGO DEL SIGLO S.XIX POR LAS CARRETERAS Y CAMINOS REALES DE ESPAÑA.

(Proyecto): LA ANTIGUA VÍA AUGUSTA, MÁS DE 2000 AÑOS DE CIRCULACIÓN DE PERSONAS Y CULTURAS POR ESTE CAMINO.

"EL MUNICIPIO DE CUEVAS DE VINROMÁ EN EL AÑO 1.925, DATOS PARA SU HISTORIA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- Datos del municipio de Cuevas de Vinromá (Castellón), publicados en una guía provincial de información bajo el título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”, la publicación de la obra fue subvencionada por la Excelentísima Diputación  y Ayuntamientos de la provincia. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa en Castellón de la Plana por la imprenta de Joaquín Barberá que tenía sus oficinas en la calle de Asensi, nº4 de dicha ciudad . En las páginas 317 a la 320 del anuario, Manuel Bellido transfiere datos referidos al municipio de Cuevas de Vinromá, que textualmente expone en los siguientes términos (sic):

“CUEVAS DE VINROMÁ: Esta villa de remota fundación, la poblaron los árabes, dándole mayor importancia, que superó aún con la reconquista por el Rey Don Jaime y su entrega a Don Blasco de Alagón, y más tarde a los Templarios. Las Cortes se reunieron una vez en este pueblo, que era encomienda de las Ordenes militares La circundan los términos de Salsadella, Alcalá, Villanueva de Alcolea, Albocácer y Tirig, en un término municipal de 136'79 kilómetros cuadrados de extensión. Pertenece en todo a Albocácer. Tiene varios caseríos de relativa importancia. Suma 4.090 habitantes de hecho y 5.029 de derecho con 2·061 edificios. La población, en su parte antigua, está situada sobre un peñasco, y la nueva, en el llano, teniendo buenas calles y edificios grandes y bonitos. Disfruta de luz eléctrica, hospital, buenas aguas, lavaderos y matadero. Dista 13 kilómetros de Albocácer y 46 de Castellón. El clima es benigno y se habla valenciano.

PRODUCTOS.- Cereales, algarrobas, vino, aceite, higos y verduras; pastos y palmitos; cera y miel; ganados y caza; canteras de mármol colorado y minas de yeso y carbón.

FIESTAS.- El 15 de Agosto, a la Asunción de la Virgen, consistente en actos religiosos, fuegos artificiales, toros, etc.

FERIAS.- El 26, 27 y 28 de Noviembre por San Andrés, y 1 de Julio por San Pedro, muy concurridas de ganados.

MERCADOS.- Los lunes.

TEMPLOS y ERMITAS.- La iglesia está dedicada a la Asunción, y es grandiosa y son muy bonitas las ermitas del Santo Cristo del Calvario, San Vicente Ferrer y Virgen de los Desamparados.

VESTIGIOS HlSTÓRlCOS.- La Morería y antiguas murallas, y una lápida antigua empotrada en una pared de la iglesia.

OBRAS DE MÉRITO.- Algunos altares de la iglesia y detalles arquitectónicos de la población.

HIJO ILUSTRE.- En año 1924.

VIAJE.- ltinerarios 8 y 11.

AYUNTAMIENTO.-

Alcalde, D Teófilo Nos Puig.

Tenientes, D. Joaquín Girona Sales, y D. Vicente Ciurana Traver.

Síndico, D. Angel Nos Ripollés.

Interventor, D. Bautista Barberá Tena.

Concejales:

D. Mateo Besalduch Zaragozá.

» Vicente Folch Fabregat.

» Antonio Folch Giner.

»  Vicente Muñoz Salvador.

» Antonio Miralles Beltrán.

» Tomás Albert Ferrer.

Secretario, D....

TITULARES.-

Médico, D. Angel Fomet Robres.

Farmacia, D. Francisco Selma Granell.

Veterinario, D. Adolfo Segarra Querol.

Practicante, D. Daniel Ebrí Vaquero

JUZGADO MUNICIPAL.-

Juez, D.....

Fiscal, D. José García Meliá.

Secretario, D. Cristóbal Roca Pardo.

CLERO PARROQUIAL.-

Párroco, D. Antonio Pitarch ColI.

Coadjutor, D. Federico Bernad Guiral.

Organista, D. Juan Aicart Sospedra.

ESCUELAS NACIONALES.-

Maestros, D. Ramón Ramia Querol.

D. José M. Sanz Trullero.

» Vicente Martínez Chillida.

Maestras, Doña Pilar Gascón Altabas.

Doña Joaquina de Cap Sanz.

BANDA DE MÚSICA, municipal, 50 plazas, Director artista, Laureano Olsina.

Idem administrativo, Pascual Puig Calvo.

CARTERO, Miguel Mateo Zaragoza.

TELÉGRAFO, limitado. Jefe, María Vives Gual.

FERROCARRIL, Alcalá.

PUESTO DE GUARDIA CIVIL.-

SOMATÉN.-

Cabo, D. José García Meliá.

Sub-cabo, Miguel Muñoz Agut.

Cabo pueblo, Octavio Besalduch.

Sub-cabo, José Tirado Fabregat.

SOCIEDADES.-

- Musical de Santa Cecilia. - Fomentadora del divino arte.

- Hermandad de Nuestra Señora de los Desamparados. 

- De Socorros mutuos.

- Mutua de Caballerías. - De protección en los accidentes de estos animales.

«La Amistad». - De Seguros para caballerías.

«La Cinegética». - De Caza.

«Unión Agrícola». - Cooperación agraria.

TEATRO, de la Sociedad de Nuestra Señora de los Desamparados.

CINE.- de Tomás Girona.

ABACERÍAS .-

Daniel Ebrí Vaquero

Jaime Espinosa Ripollés.

Antonio Vaquer Villalonga.

Tomás Roures Albert.

Francisco Jover Gascó.

Antonia Albiol Girona.

Antonio Bruñó Mayordom.

Ramón Vaquer Giner.

José Fernando.

Enrique Domingo Andreu.

Miguel Martínez Saura.

ALFARERÍA. - Daniel Esbrí y Ant." Girona.

BARBERÍAS.-

Vicente Martínez García.

Joaquín Martínez García.

Jaime Escoí Vaquer.

CAFÉS.-

José Abat Peraire.

Bautista Tena Calduch.

Tomás Girona Ripollés.

Vicente Albert Viol.

CARNICERÍAS.-

Luis Bueso Gimeno.

Bautista Besalduch Zaragoza.

Francisco Folch Besalduch.

Mariano Zaragoza Nos.

Miguel Espert Cubells.

Pascual Vicente Romeu.

Jaime Giner Sales.

CARPINTEROS.-

Laureano Olana Barberá.

Francisco y Bautista Garcés.

Pascual Granell Paris.

Vicente Selma Edo.

Bautista Barberá Tena.

Ramón Garcés Pitarch.

CARROS (CONSTRUCTORES DE)

Vicente Albert Ferrer.

Vicente Garcés Puig.

Jaime Giner Sales.

CERERÍAS -

Cristóbal Roca Pardo.

Tomás Ebrí Nos.

CERRAJERÍA. - Miguel Albella Villalonga.

CESTAS (FÁBRICANTES DE)-

Vicente Carceller Traver.

Vicente Maura Ayza.

Ramón Miralles Olcina.

COMADRONA.- Carmen Griñó.

COMESTIBLES -

Agustín Tena Calduch.

Pascual Puig Calvo.

Vicente Pitarch Agut.

José Ferrando Fabregat.

CONFITERÍA. - Tomás Ebrí Nos.

CONSTRUCCIÓN (MATERIALES PARA). - Agustín Puig Prats.

CORREDORES DE PRODUCTOS.-

Agustín Escoí Espinosa.

Joaquín Albella Ciurana.

Tomás Barberá Ciurana.

Vicente Orient Rodrigo.

ESCOBAS (FÁB.). - Marcos Zaragoza Celma

ESTANCOS.-

Agustín Tena Calducho

Pascual Puig Calvo.

EXPORTADOR DE PRODUCTOS.- Tomás Villalonga Sales.

FOTOGRAFÍA.- Miguel Mateu Zaragoza.

GUARNICIONEROS.-

Miguel Girona Julve.

Miguel Espinosa Ripollés.

HARINAS (ALMACÉN DE).- Ramón Vaquer García.

HARINA (MOLINOS DE).-

José Pallarés Gil.

José Muñoz Celma.

Pascual Gasulla Salvador.

Antonio Miralles Beltrán.

Vicente Sancho Beltrán.

HOTEL. - Tomás Girona Ripollés.

HERRADORES Y HERREROS.-

Antonio Folch e hijos.

Otón Folch y Hermanos.

Enrique García Ferrando.

MERCERÍAS.- (Véase Paqueterías.)

MÉDICOS.- El titular. y 

Miguel Rodrigo Pitarch.

Félix Romeu Vicente.

Cristóbal Julián Zaragoza.

Miguel Tena Barberil

PAQUETERIAS.-

Ramón Vaquer Giner.

Viuda de Federico Monfort.

PINCELES (FÁBRICA DE).-(Véase Escobas.)

POSADAS.-

Francisco Baila Cherta.

Miguel Fover Gasulla.

Joaquín Marti Barreda.

SASTRES -

Vicente Martínez García,

Agustín Gallén Agut.

Ramón Ferrando Puig.

Vicente Martinez Gimeno.

TABERNAS.-

Ramón Vaquer Sales.

José Muñoz Albella.

Vicente Gallén Olsina

TEJAS Y LADRILLOS.-

Agustín Espinosa,

Agustín Zaragoza Giner.

José García Meliá.

Vicente Monfort Escuder.

TEJIDOS.-

Viuda de Eliseo Nos.

Pascual Puig Vaquero

José Rovira Miralles.

Vicente Valls Monfort.

Vicente Pitarch Agut.

TINTORERIA.- Timoteo Segarra Alcácer.

TRANSPORTES.-

José Agut Rodrigo.

Vicente Muñoz Moliner.

Joaquín Rodrigo Giner.

Vicente Garcés Salvador.

Vicente Gascó Alcácer.

Pascual Rodrigo Boira.

ZAPATERIAS.-

Agustín Martínez García.

José Pastor Serret.

Antonio Rodríguez Beltrán.

EN RAMONA. - Caserío de 52 habitantes, situado a 5.600 m. de la población.

Maestro, D. Emilio García Martín.

MAS D' EN RIERES. - Caserío de 55 habitantes, situado a 6 k. de distancia.

Maestro, D. Miguel Bengochea Jovaní.

CONSULTAS: (Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española. Diccionario de la lengua española)

ABACERIA: Establecimiento de venta al por menor de aceite, vinagre, legumbres secas, bacalao, etc.:

TABERNA: Establecimiento público, de carácter popular, donde se sirven y expenden bebidas y a veces, se sirven comidas. Equivalente en la actualidad, a un bar o una cafetería .

BIBLIOGRAFIA:

- Bellido Rubert, Manuel (1925): “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”. Imprenta Joaquín Barberá, Castellón de la Plana, Repositori Universitat Jaume I.