Translate

miércoles, 28 de agosto de 2019

CUEVAS DE VINROMÁ EN EL AÑO 1.948

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE SANT MATEU/SAN MATEO (CASTELLÓN).

(Proyecto): LOS TRANSPORTES Y LAS COMUNICACIONES A LO LARGO DEL SIGLO S.XIX POR LAS CARRETERAS Y CAMINOS REALES DE ESPAÑA.

(Proyecto): LA ANTIGUA VÍA AUGUSTA, MÁS DE 2000 AÑOS DE CIRCULACIÓN DE PERSONAS Y CULTURAS POR ESTE CAMINO.


"LA VILLA DE CUEVAS DE VINROMÁ EN EL AÑO 1.948, DATOS PARA SU HISTORIA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓN: El presente artículo, recoge datos antiguos correspondientes al municipio castellonense de Cuevas de Vinromá, que fueron publicados en 1948 en una guía provincial de información general bajo el título “Guía General de Castellón. Año 1948”, la publicación de la obra, fue patrocinada por el Excelentísimo Sr. Gobernador Civil, por la Excelentísima Diputación Provincial, por el Excelentísimo Ayuntamiento de Castellón, por la Cámara de Comercio e Industria, por la Unión territorial de Cooperativas del Campo y por Corporaciones Rectoras de la Economía Castellonense. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor y director el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa en Castellón de la Plana por la Imprenta Mialfo. La “Guía General de Castellón. Año 1948” se encuentra en todas nuestras Embajadas y en los Representaciones Diplomáticas, Consulados, Cámaras de Comercio, Centros culturales, turísticos y de expansión española de todas clases en el extranjero, a los que han sido remitidos ejemplares para su divulgación, por mediación de nuestro Ministerio de Asuntos Exteriores. También puede encontrarse en las Cámaras de Comercio e Industria, Oficinas de Información turística, Bibliotecas públicas y principales Hoteles de España.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL:
 En las páginas 239-240 de la “Guía General de Castellón. Año 1948”, Manuel Bellido transfiere datos referidos al municipio de Cuevas de Vinromá, que textualmente expone en los siguientes términos (sic):

"CUEVAS DE VINROMÁ: Villa, que circundan los términos de Salsadella, Alcalá, Villanueva de Alcolea, Albocácer y Tírig, en un término municipal de 136'79 km. cuadrados de extensión. Pertenece en todo a Albocácer. Tiene 3.262 habitantes de hecho y 3.317 de derecho, con 1.450 edificios. La población, en su parte antigua, está situada sobre un peñasco, y la nueva, en el llano, teniendo buenas calles y edificios grandes y bonitos. Dista 13 km. de Albocácer y 46 de Castellón. El clima es benigno y se habla valenciano.

HISTORIA. - De remota fundación, la poblaron los árabes, dándole mayor importancia, que superó aún con la reconquista por el Rey Don Jaime y su entrega a Don Blasco de Alagón, y más tarde a los Templarios. Las Cortes se reunieron una vez en este pueblo, que era Encomienda de las Ordenes militares.

PRODUCTOS. - Cereales, algarrobas, vino, aceite.

FIESTAS. - El 15 de Agosto, a la Asunción de la Virgen.

FERIAS. - El 26, 27 y 28 de Noviembre, por San Andrés, y 1 de Julio, por San Pedro.

MERCADOS. - Los lunes.

AYUNTAMIENTO: 
Alcalde (1): Don Eladio Ponce Bellot.

Concejales (7): Don Feliciano Muñoz Moliner, Don José María Martínez Doménech, Don Laureano Olcina Barberá, Don Julián Julián Barredá, Don Miguel Girona Nos, Don José Fabregat Tena y Don Francisco Nos Ripollés. 

Secretario (1): Don Cristóbal Granell.

Juez (1): Don Miguel Martí Muñoz.

Secretario (1): Don José Lapica Vaquer.

Cura (1): Don Francisco Escorihuela.

Jefe F. (1): Don Valentín Climén.

Banda de Música (1): Director (1), Don Laureano Olcina Barberá. 23 plazas.

Médico (1): Don José Sospedra Sospedra.

Farmacéuticos (2): Don Juan B. Albert Ferrando y Don Rafael Traver.

Veterinario (1): Don Benito Martínez.

Comunicaciones: Telégrafo, limitado. Teléfono. Omnibus diario a Castellón.

Cooperativa (1): Agrícola de San Isidro, con Caja Rural.

Cine (1): Miguel Traver Prats.

Bares (2): Bautista Albert y Joaquín Roig.

Cafés (2): Vicente Tena y Miguel Girona.

Carpinterías (4): Pascual Cucala Cucala, Pascual Granell, Vicente Selma Edo y Alejos Ortí Dualde.

Fonda (1): Miguel Girona Julve.

Ganaderos (2): Miguel Traver y Miguel Julve.

Guarnicionero (1): Benjamín Albert Moliner.

Harinas (Fábrica de) (1): José Fabregat Fabregat.

Tejidos (Fábrica de) (1): Herederos de Pascual Traver".

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

CONSULTAS: (Diccionario de la lengua española. Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española:
POBLACIÓN DE HECHO:
Se habla de población de hecho cuando se atiende a la ubicación real de una persona -normalmente cuando se hace un recuento población como el censo-, independientemente de si está empadronada o no en el lugar en que se encuentra. Dentro de la población de hecho, se establece diferencia entre los residentes y los transeúntes, que son aquellos que aparecen en el recuento pero que en realidad son población de derecho en otras localidades. También se llama población de paso
POBLACIÓN DE DERECHO:
La población de derecho es la empadronada en un lugar, población residente, y determina, entre otros aspectos, el lugar donde puede ejerce derechos civiles, como el voto. Dentro de la población de derecho se establece la diferencia entre la población presente y la población ausente.

BIBLIOGRAFIA:
- Bellido Rubert, Manuel (1948): “Guía General de Castellón. Año 1948”.   Imprenta Mialfo, Castellón de la Plana, Repositori Universitat Jaume I.
- Bellido Rubert, Manuel (1925): “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”. Imprenta Joaquín Barberá, Castellón de la Plana, Repositori Universitat Jaume I.


GASTRONOMIA POPULAR: ALIMENTOS DE LES COVES DE VINROMÀ
Imágenes, autor: Juan E. Prades Bel

martes, 27 de agosto de 2019

EL CORRAL DEL CASTELL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

(Proyecto): ARQUITECTURA POPULAR EN PIEDRA SECA:

CORRALES ANTIGUOS Y OTRAS ESTRUCTURAS PASTORILES DEL TÉRMINO DE LAS CUEVAS DE VINROMÀ.

(Proyecto): MEMORIAS DEL CUADERNO DE BITÁCORA.


“EL CORRAL DEL CASTELL, EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE CUEVAS DE VINROMÀ”.

ESCRIBE: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

Corral del Castell
INTRODUCCIÓN: Los corrales y las corralizas ganaderas antiguas, son instalaciones arcaicas, que permiten partir para hacer una lectura para la interpretación evolutiva de la ordenación ancestral del territorio rural de uso ganadero, de las actividades antrópicas, de las diversas economías agrarias, de los oficios y los trabajos, de las formas de vivir y del pasado histórico del término de las Cuevas de Vinromá.

EXPOSICIÓN: El “corral del Castell”, es una antigua instalación de una explotación ganadera en régimen de extensivo, y situado en un Monte Blanco de uso ganadero, la construcción se compone de un corral para ganado lanar y caprino para encerrar rebaños de dichos animales rumiantes, el corral fue construido en el área de las montañas llamadas los “Tossals de Plaga”. 
- En la actualidad el corral está amortizado y abandonado, y con sus muros derruidos en gran parte, era una instalación sin demasiada relevancia arquitectónica. La explotación ganadera fue construida sobre la cima de una loma, en un punto elevado sobre un extremo rocoso de la ladera de una montaña, que se adelanta entre dos barrancos de gran pendiente que se abalanzan sobre el paso del curso hídrico del río Cuevas para engrosar sus aguas. El corral destaca a modo de ruinas de un castillo, elevándose sobre el territorio y sobre el pueblo de Cuevas, que esta edificado en la parte de la umbría de dicha loma o colina del Castillo. 
- El corral construido en piedra, sirvió de trinchera y fortín de algunas unidades que entraron en combate en la última guerra civil española de 1936-39. Quedan evidencias de obras de defensa (trincheras), puesto de ametralladora y aspilleras para fusileros y observación. Se enfrentaron en combate en este sector los ejércitos republicano y franquista. Por el bando del Ejército Nacional todas las unidades del frente de combate formaban parte del Ejército de Galicia, compuesto por las divisiones 4ª, 55ª, 83ª y 84ª al mando del General de Brigada del Estado Mayor Antonio Aranda Mata (General Aranda), que participaron en las batallas de Teruel y Alfambra y las ofensivas de Aragón y Levante. 
- En el sector que nos ocupa de los montes de “Tossals de Plaga” en Coves de Vinromà, combatieron en los combates por los nacionales, la “Tercera Bandera de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Galicia”, la “Tercera Bandera de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Asturias, centuria de Pravia”, el “Regimiento de Infantería de Argel nº 27”, el “2º Batallón de Argel” y otras tropas integrantes de la 83 División. 
- Por el Ejército Popular de la República Española estuvieron en el sector de les Coves de Vinromà: la “4.ª compañía del 2.º Batallón 314, de la “79 Brigada Mixta”, la “107 Brigada Mixta” , la “79 Brigada Mixta” , la “209 Brigada Mixta”, el “4.º Batallón de carros de combate” y otros.
- Todas las unidades republicanas que se atrincheraron en las posiciones de los montes de Coves de Vinromà formaban parte del Ejército de Maniobra con cerca de ochenta mil hombres alistados en sus filas. Al mando del Ejército de Maniobra estaba el coronel Leopoldo Menéndez. En el Ejército de Maniobra estaba integrado el XXII Cuerpo de Ejército del teniente coronel Ibarrola, al que pertenecían todas las unidades republicanas que defendían el área de Cuevas de Vinromà.

ADDENDA: Adiciones y complementos sobre las temáticas y motivos referidos en el artículo. (Por Juan E. Prades):
El Cuerpo de Ejército de Galicia fue una unidad militar de la Guerra Civil Española. Formaba parte del Ejército del Norte y agrupó parte de las tropas del bando sublevado. Fue creado el 24 de octubre de 1937, destinado a constituir una masa de maniobra para futuras operaciones. Su jefe era el general de brigada de Estado Mayor Antonio Aranda Mata. Participo en las batallas de Teruel y Alfambra y las Ofensivas de Aragón y Levante.
A lo largo de la contienda, el Cuerpo de Ejército de Galicia tuvo integradas las siguientes divisiones:

13.ª División, incorporada al frente de Teruel.

83.ª División, incorporada al frente de Teruel.

84.ª División, incorporada a los frentes de Teruel y de Aragón.

150.ª División, incorporada al frente de Teruel.

41.ª División, incorporada al frente de Aragón.

82.ª División, incorporada al frente de Aragón.

108.ª División, incorporada al frente de Aragón.

55.ª División, incorporada al frente de Levante.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel.  





PELS CAMINS DE LES COVES DE VINROMÀ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"POSSIBLES RESTOS D'UNA CISTA D’ENTERRAMENT EN L'ENTORN DE LA PISOTA".


Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL

Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una possible cista d'enterrament possiblement neolítica. A prop d'este possible enterrament individual, hi hem trobat gravats circulars i cassoletes insculpides. A prop d'estes restes construïdes de el que aparenta ser les restes d'un enterrament possiblement individual i d'un sol ús quasi arrasat. Per trobar resposta a les causes antròpiques de la destrucció de la cista, cal tenir en compte l'època del miracle de les Coves al cingle de la Morería. Per a contemplar una possible causa de la destrucció de la cista, pues milers de persones en l'any 1947 van provocar grans reunions de gent que es van concentrar en esta muntanya durant varios dies, espera'n un miracle que no es va produir: Milers de persones entre 300.000 i 500.000 persones varen buscar-se i fer-se seients de pedra, i varen remoure i desplaçar milers de pedres planes soltes del seu lloc, mentre esperaven amb l’esperança mirant cap a la cova que es produiria el miracle en què s'apareixeria la Verge Maria en una cavitat del cingle de la Moreria.

ESTELA O LÁPIDA FUNERARIA ARCAICA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"UNA ENIGMÁTICA ESTELA FUNERARIA ARCAICA HOSPITALARIA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- Las “estelas funerarias” son unas señales construidas en piedra y erigidas en memoria de un difunto (lápidas)

- La estela que motiva este artículo, fue tallada en forma seudo-antropomorfa, está bastante erosionada, y se han borrado y no son leíbles en la actualidad los textos grabados que existieron en la cruz, con información (fecha de la defunción o nombre del finado), y tiene varios grabados más, todos cruces. 

- La cruz principal parece ser la cruz Tau, que fue grabada en relieve, y aparece como el símbolo más relevante e importante de la lápida, indicando la creencia religiosa y el emblema del escudo de la persona o el gremio al que pertenecía, en este caso muy posible indique una orden religioso-militar, y probablemente una Orden Hospitalaria.

(ES) FICHA:

Tipo de recurso: monumento de interés, de índole ritual, religioso y funerario.

Tipo de monumento: Estela o lápida de piedra tallada.

Período: Edad Media.

Lugar: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castellón (España).

(VA) FITXA:

Tipus de recurs: monument d'interés, rituals.

Tipus de monument: Estela o lápida de pedra tallada .

Període: Edat Mitjana.

Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló.








domingo, 26 de mayo de 2019

VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA Y LAS MEMORIAS DEL MUNICIPIO DE COVES DE VINROMÁ (CASTELLÓN).

"VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀUN MATÍ PELS CARRERS".
Per JUAN E. PRADES BEL.
Dins de les activitats del Nadal Cultural a les Coves de Vinromà, s'ha portat a terme la tradicional visita guiada pel centre històric de les Coves de Vinromà. És una activitat cultural fidel a una cita anual que es prodiga en el temps, i es ve celebra'n l'últim diumenge de l'any. El lloc de reunió de la visita és a la plaça d'Espanya, enfront de l'Ajuntament, des d'on començà la visita a partir de les 11 del matí, pel camí romà fins a la Font de la Vila, trencant a continuació cap a l'interior del traçat de carrers de traçat's medievals del poble antic. El recorregut ha estat guiat per l'historiador Pasqual Boira qui a fet també les aportacions de comentaris etnològics i explicacions històriques. Hi han col·laborat en l'esdeveniment l'Ajuntament de Les Coves, i l'organització de l'acte ha anat a càrrec d'alguns dels membres de l'Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà. L'itinerari ha transcorregut íntegrament per l'interior de la part medieval del Centre Històric de Les Coves, el qual conserva en els seus carrers, vestigis arcaics i els traçats medievals de l'època islàmica i cristiana, un perfil urbanístic construït al llarg de més de deu segles d'assentament, hàbitat i poblament, a la primeria de tradició islàmica i posteriorment cristiana, a partir del moment històric en què Blasco d'Alagó, qui va ser el primer senyor feudal cristià de la vila, va rebre l'11 de maig de 1235 de mans del rei en Jaume I la vila de Les Coves d'Abinromà , el castell i diverses possessions.
EL NUCLI ANTIC:
L'històric barri medieval de les Coves, s'assenta sobre un turó que s'eleva o cau en forta pendent sobre el llit del riu Coves que desguassa les braves aigües que baixen de la Valltorta i del riu de Salzadella. Des de lo més alt del poble, presidin l'indret hi han dos esglésies: l'església parroquial actual, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i l'antiga església d'estil gòtica bastida al segle XIII, de la qual tan sols es conserven en bon estat les tres naus o tramades centrals. Quan es creà la nova església, la parròquia vella fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, en l'actualitat està desafectada i ara és de propietat municipal. Els noms dels carrers s'han conservat des de la toponímia i evoquen a oficis artesanals, a personatges històrics, a devocions populars i a poble medieval: Carrer dels Tiradors que fa referencia a l'ofici de la llana i als telers, carrer del Forn, del Mercat, de Sant Roc, dels Desemparats, de les Tendes o de les Sitges, de l'Encomanda...
- Els sinuosos traçats dels carrers medievals alberguen i oculten els edificis i cases més antigues de les Coves de Vinromà, on es pot trobar la Casa del Comanador, la casa del Temple, la casa de les Senyoretes o casa dels Moliner o de la família Dávalos, el Calvari, l'antiga casa de la vila, l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, el Portalet de la carnisseria, la llotja porxada de la placeta del Mercat, retaules ceràmics, l'antic hospital bombardejat per Stukes alemanys, avui dia derruït s'ha construït un centre cultural, cases morisques, l'antic hostal i posada de l'Estrella que amb un altre nom cite l'holandes Enrique Cock (1540-1598) qui va ser cronista i membre de la Guàrdia dels Archers Reials i que va estar en l'época a les Coves i va descriure el dit hostal, també hi han diversos Miradors panoràmics ubicats sobre el que foren les antigues murades externes de la vila.
FITXA:
Tipus de recurs: Edificis, carrers, estructures d'interés.
Tipus de monument: Poble Antic, Nucli urbà Antic, Centre Històric, Barri Antic.
Període: Edat Mitjana
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló
Publicacions:
http://el7set.com/not/20188/visita-guiada-pels-casc-antic-de-les-coves-de-vinroma/
http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2015/12/unnadal-cultural-un-mati-pels-carrers.html

domingo, 21 de abril de 2019

LA CARAGOLÁ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas Históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del mar"; “Espigolant Cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias...

"LA CARAGOLÁ".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- "Fer una caragolà" a l'àmbit de les terres del nord de Castelló (Plana Alta, Alt i Baix Maestrat, Ports, Alcalatén), és arreplegar i fer una menjada de caragols, i vol dir fer-ne sempre més d'un plat.

- Si és fan per al consum privat de la llar familiar, es diu he fet un o uns plats de caragols(...) per tant la denominació de "caragolà" ha esdevingut i queda supeditada al referir-se a un acte lúdic i social, i és sinònim de menjar molts caragols, quasi sempre es disfruta d'este plat en armonia social, amb la grata companya de la colla d'amics, o de familiars, i també se'n diu "una caragolà quant s'arrepleguen, es veuen, o hi ha molts caragols junts.

- El fet de buscar caragols és una de les aficions lúdic-recol·lectora més arrelades entre la nostra gent, la recol·lecció d'aliments feréstecs, és un instint que va associat a l'home que ha viscut a la Península Ibèrica, des de l'època neolítica fins hui dia.

- Al llarg del segle XX al món rural, prendre's unes hores de festa, en dia faener, era considerat cosa de "malfainerots", però si havia plogut, i hom es deixava la faena quotidiana, per anar a buscar caragols, un costumisme que paradógicament estava ben vist i arrelat, (...) esta era i és, una afició compartida per molta gent, "si te eixa afició, deixeu-lo estar" es solia dir, "dia de plugim, dia de plegar..."(dita popular del mas de Paco). Igual com havia l'afició d'arreplegar caragols, i havia també aficionats a menjar-se'ls, i son molt més els segons que els primers.

- La caragolà també és considerada una menjada que s'ha de fer un dia de festa i compartida amb més gent, i sol ser sinònim de gresca, de reunió i de disfrutar d'una menjada assossegada conversant.

- La recerca d'aliments ha sigut de sempre una constant al món rural, el gran apogeu, popularització. Als caragols se'ls professa un gran apreci gastronòmic, a partir de meitat del segle XX, on econòmicament va passar a ser un producte que aportava alguns ingressos a les famílies de pagesos, habita'ns de les càlides planes costaneres amb regadiu, un exemple pot ser el cas de Torreblanca, poble costaner amb estació de tren, on venien i anaven molts buscadors de caragols professionals, que es desplaçaven des de València amb el tren per a arreplegar caragols, i venien al matí i marxaven a la vesprada, molts anaven de polissons als vagons i als garitons de cola dels trens de mercaderies, amunt i avall sempre buscant els caragols pels horts dels voltans de les estacions, també hi havien compradors que voltaven pels pobles en furgonetes i compraven caragols pel mercat de València, els grans mercats del caragol estaven a la província de València, el principal a la plaça Redona, els valencians han sigut uns grans malacòlegs, i grans amants i divulgadors d'esta cultura gastronòmica.

- També es poden trobar caragols per a comprar a tots els mercats centrals de la província, sempre podrem trobar caragols a la majoria de les parades de venta de verdures, estos comerços a la menuda eren els llocs on sempre s'han venut caragols, és per una causa directa, per l'estreta relació i contacte dels verdulers amb els pagesos, estos últims s'encarregen i tracten sempre d'allunyar esta plaga dels seus camps de verdures, primerament els destinaven per a l'ús i disfrute propi, i destinaven els excedents de la seua caragolera, a la parada del verduler, sovint és solia dir que els venien per compromís, però no es quedaven molt repropis, perquè veien que anava molt bé guanyar-se alguns diners extra.

- Els bars eren els llocs on és poden consumir públicament els caragols, consumits com a tapa, i sempre amanits amb pesteta(pebrella, coent, coentets), este plat va lligat amb l'agraïda companya d'una cervesa molt freda.

- En l'actualitat molts dels caragols consumits són de granja.

- En totes les casetes d'horta, masets, i tot tipus de cases de llauradors era típic vore la bossa dels caragols penjant, penjada del sostre, solia ser molt sovint de malla de plàstic rígida, també es guardaven a dins dels suros-abellers vells, dins de sacs, i en caragoleres que eren envasos de ceràmica, i més recentment en caragoleres fetes amb fusta i tela metàl·lica o de plàstic, i dins de carneres reciclades(...).- Les varietats també és una cosa que és selecciona i té molta importància: judios, moros, cristians, vaquetes, pedrers, pedreretscabrillesxonetescargolícargol blanc, cargol negre... tots són localismes i noms popularizats per la nostra gent.

RECEPTA D'UNA CARAGOLÀ: Per a fer una caragolà caldrà netejar molt bé els caragols, és tindran en una caragolera retirats uns dies, perque purguen, se sol ficar a dins uns brots de timonet i de romer per a aromatizarlos, després és procedirá ficant-los a remulla dins de l'aigua, i netejar-los molt bé mentre els remenem amb la mà, cambiant l'aigua varies voltes, una vegada ben netets és cobriran d'aigua clara fins que isquen les molles, es tornaran a remenar i a canviar-se de nou l'aigua, després és poden ficar en una cassola al foc, i molt lentet, quan l'aigua estiga tèbia pujar el foc de sobte, i tots quedaran amb la molla ben fora, abans s'ofegaven els caragols rublint-los d'aigua, i posant sal al llarg de tota la vora de la safata perquè no isqueren, també era costum ficar dita safata al sol, queda'n tots en la molla fora, es diu "ofegar, enganyar o sufocar caragols".

RECEPTES DE LES CARAGOLAES “ MÉS POPULARS:
Caragols en mullà:
1- Després només cal bollir-los amb aigua, sal, una fulla de llorer, un brinet de timó, i una pesteta menuda, els caragols sempre és bo que coguen un poquet, després caldrà escórre'ls.
2- Prosseguir fent un sofregit amb oli, i les verdures que es tinguen a disposició: ceba, tomata, albargina, pebrera, carabasseta, (...) i pernil o panxeta seca, tallat a daus.
3- Quan estarà feta la mullà, mesclar-la amb els caragols.
Caragols bullits:
1- Bullir els caragols.
2- Fer una picadeta d'all i julivert, i abocar-la per damunt dels caragols, uns dos minuts abans de traure'ls del foc.
Caragols amb picada:
1- Es procedeix a bullir-los amb aigua en sal, i herba-sana, escorre'ls una vegada cuits.
2- En un morter fer una picada d'all i julivert, ficar al final un poquet d'aigua o vi blanc, dins del morter.
3- Fregir els caragols en una paella amb oli, junts amb una pesteta, durant un moment, i seguidament abocar la picada per damunt, i deixar coure un ratet.

ALTRES APLICACIONS DEL CARAGOL A LA CUINA ANTIGA DEL MAS: caragols torrats, en llanda, a la paella,caragols en pica, caragols en conill i mulla, caragols en allioli...

"Si plou, ... busca caragols"
Dita popular del mas de l'Hereu (Coves de Vinromà).
ARXIU: