PELS
CAMINS DE LES COVES DE VINROMÀ:
UN CRUCIFORME, DOS COCONS I UN SITIAL RUPESTRE EN LA PISOTA.
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Introducció: Al llarg de la història de la humanitat, i en el transcurs d'un llarg recorregut antròpic, la mà de l’home ha anat deixant la seua empremta al damunt de les roques, unes marques antròpiques gravades, amb un gran ventall de significacions diverses que abracen des del culte i els rituals fins a la demarcació territorial.
Exposició: Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una gran roca llossenca isolada situada en mixt de la muntanya, és en un lloc aïllat sobre una cresta que domina el paisatge circundant, d'on s'albira des del fil de la cadena de muntanyes unes esplèndides vistes obertes a les vessants de dos valls, sent testimoni perpetue d'unes panoràmiques que mostren la comunió i la magnificència de l'obra feta pels cursos del riu de Sant Mateu i de les Coves. La roca alberga diversos elements i marques que considere d'importància etnològica. La troballa va ser casual, en passar pel lloc i pujar instintivament damunt d'esta roca per albirar la panoràmica, i en mirar la posició dels propis peus per a no caurem, em vaig adonar que al davant de les sabates, sobre la roca i havia una creu esculpida, era una marca cruciforme que algú en temps remots, es va molestar en gravar-la pica'n la superfície de la roca amb manya, força i ajuda d'algun tipus d'estri indeterminat, vaig pensar que podia ser possiblement una creu d'amollonament, i en vaig fer la idea que un altre dia que agafes el camí, prendria mides de la creu amb un metre, en el moment present les vaig prendre a mà com a l'antigor, sent d'un pam i un aixem. Així vaig fer, i en estar al lloc de nou vegada, vaig prendre més consciència dels detalls observats, que vaig anotar en el treball de camp, que passe a descriure textualment a continuació (sic): "La roca alberga una creu gravada en l'extrem est, que esta composta per dues línies que corresponen al llarg i al travesser d'una creu, s'encreuen per la meitat superior de la vertical del pal llarg, amb unes mides de 26x15 centímetres. En l'actualitat la creu té un aspecte rude i molt erosionat que apunta a què la creu és molt antiga. Es tracta d'una creu del tipus llatina, executada per percussió directa. L'orientació posicional de la creu intencionadament o no marca una disposició est-oest, amb la base inferior del pal llarg de la creu apuntada cap a l'eixida del sol. Al centre de la roca hi ha cada part de la creu hi ha dos elements més a ressenyar, es tracta de dos receptacles, dos cocons, un és un coconet ovoide, i l'altre cocó no sé la profunditat per estar el forat totalment reomplit per un nanet i punxós Ullastre totalment atapit dintre del seu forat en un estat de precarietat que en fa reflexionar sobre el que és la vida abstractament en general: (L'ullastre una especie borda d'olivera, és un arbre en origen i naturalesa de gran port aeri, i que en el cas d'este ullastre porta una vida molt cenyida a un reduït espai , i a un món d'escassesa nutricional i d'alta precarietat, a l'haver de viure premut i reduït com un bonsai. Ja que dir que te mèrit aferrar-se a la vida amb l'entusiasme de perdurar en eixe estat i en un minúscul espai, i apostar per adaptar-se a una vida dura de planta de rocalla incrustat perpètuament de per vida presoner en l'interior d'una roca, és tota una odissea la d'este Ullastret, aposta'n per la vida dura però vida al cap i a la fi, i té prou de mèrit perquè els humans no l'extraguem de cap manera del seu lloc, com si fóra un caragol arrancat de la seua closca. Matar per una ximpleria de verificació de lo fons que puga ser la seua xicoteta casa, no val la pena, i té molt més dret ell que nosaltres com a colonitsador a intentar sobreviure i gaudir d'eixe espai de privació eremita vegetal, amb el que dins la seua precarietat i les limitacions dins del seu cocó encara acull i dona refugi, i ajuda a viure a altres sers, tot un exemple de biodiversitat biològica i col·laboració entre les espècies. Cal que respectem la vida, cal respectar qualsevol tipus de vida, no be mal recordaro, sempre).
L'altre cocó el de l'espinal és el més cridaner, es tracta d'un cocó d'un pam de fondària, amb una obertura d'entrada de la boca d'uns 17 centímetres aproximadament, un forat ocupat i cobert l'interior en este cas per un arbust nanet d'espinal, que també ha arrelat a l'interior del cocó. El quart element a ressaltar de la roca és un rústic sitial rupestre excavat rebaixant la roca a mà amb l'ajut d'algun estri manual. El sitial esta situat en l'extrem nord-oest sobre la part baixa o inferior de la roca, amb unes mides de 60 centímetres d'ample per 50 de fons, amb una espatllera semicircular en forma de mitja lluna. És un còmode tron rupestre que en seure et quedes mirant cap al nord-est, possiblement és una trona de pastor des d'on poder escodrinyar pausada i còmodament el tràfec i activitats dels laboriosos covarxins. La datació cronològica del conjunt és indeterminada”.De moment el que genera les proves materials de la roca i el conjunt (contenidor i contingut) de moment són incògnites i preguntes sense resoldre: quin podria ser el llenguatge simbòlic de la roca si el te i qui, com, quan i per què algunes persones i cultures del passat, van poder fer d'ella un lloc de referència o de culte. Com a plantejament per a inici de l'estudi del lloc, e parlat amb gent major de l'entorn per a preguntar-los en la seua opinió el que podien significar la presència de marques de creus en el terme, i molts hi han remenut directament al dir popular, el que sempre havien sentit contar en veu i boca dels seus avantpassats. Dels resultats de l'opinió empírica dels veïns, principalment s'extrauen dues opinions o visions del pensar popular contemporani del segle XX i XXI:
1) On apareix una creu, és una marca o senyal que precisava i recordava el lloc on va haver una mort violenta, fóra accidental o no.
(2) Les creus rupestres són marques de fites, de finques o d'empriu, d'assegadors, de particions de propietats i d'amollonaments termenals o comunals. Cal esmentar que els Emprius són Drets d'Aprofitament Comunal de certs bens rústics, en general pastures, boscos, aigües I la terra del comú o altres béns objecte d'aquest dret que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.
3)Protecció cultual dels camps i de les collites.
Jo m'apunte a lo dit i a més afegeix com a teoria d'estudi, tindre en compte la forma de pensar i d'actuar en dos grans èpoques remotes de la història del territori, una de fa mils d'anys (La Prehistòria) i l'altra de fa segles ( L'època Medieval ), les quals per les seues costums conegudes també van poder fer, construir, gravar i utilitzar este tipus de marques i l'ús dels elements descrits per a unes motivacions i raons molt diferents dels tres plantejaments anteriors:
(4) Les creus en la Prehistòria: (culte / ritual). Molt a prop del lloc hi ha les evidències d'una construcció simple molt destruïda, que aparenta ser les restes d'una cista funerària prehistòrica.
(5) Les creus en l’Època Medieval: (cristianització dels llocs i marques frontereres).
UN CRUCIFORME, DOS COCONS I UN SITIAL RUPESTRE EN LA PISOTA.
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Introducció: Al llarg de la història de la humanitat, i en el transcurs d'un llarg recorregut antròpic, la mà de l’home ha anat deixant la seua empremta al damunt de les roques, unes marques antròpiques gravades, amb un gran ventall de significacions diverses que abracen des del culte i els rituals fins a la demarcació territorial.
Exposició: Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una gran roca llossenca isolada situada en mixt de la muntanya, és en un lloc aïllat sobre una cresta que domina el paisatge circundant, d'on s'albira des del fil de la cadena de muntanyes unes esplèndides vistes obertes a les vessants de dos valls, sent testimoni perpetue d'unes panoràmiques que mostren la comunió i la magnificència de l'obra feta pels cursos del riu de Sant Mateu i de les Coves. La roca alberga diversos elements i marques que considere d'importància etnològica. La troballa va ser casual, en passar pel lloc i pujar instintivament damunt d'esta roca per albirar la panoràmica, i en mirar la posició dels propis peus per a no caurem, em vaig adonar que al davant de les sabates, sobre la roca i havia una creu esculpida, era una marca cruciforme que algú en temps remots, es va molestar en gravar-la pica'n la superfície de la roca amb manya, força i ajuda d'algun tipus d'estri indeterminat, vaig pensar que podia ser possiblement una creu d'amollonament, i en vaig fer la idea que un altre dia que agafes el camí, prendria mides de la creu amb un metre, en el moment present les vaig prendre a mà com a l'antigor, sent d'un pam i un aixem. Així vaig fer, i en estar al lloc de nou vegada, vaig prendre més consciència dels detalls observats, que vaig anotar en el treball de camp, que passe a descriure textualment a continuació (sic): "La roca alberga una creu gravada en l'extrem est, que esta composta per dues línies que corresponen al llarg i al travesser d'una creu, s'encreuen per la meitat superior de la vertical del pal llarg, amb unes mides de 26x15 centímetres. En l'actualitat la creu té un aspecte rude i molt erosionat que apunta a què la creu és molt antiga. Es tracta d'una creu del tipus llatina, executada per percussió directa. L'orientació posicional de la creu intencionadament o no marca una disposició est-oest, amb la base inferior del pal llarg de la creu apuntada cap a l'eixida del sol. Al centre de la roca hi ha cada part de la creu hi ha dos elements més a ressenyar, es tracta de dos receptacles, dos cocons, un és un coconet ovoide, i l'altre cocó no sé la profunditat per estar el forat totalment reomplit per un nanet i punxós Ullastre totalment atapit dintre del seu forat en un estat de precarietat que en fa reflexionar sobre el que és la vida abstractament en general: (L'ullastre una especie borda d'olivera, és un arbre en origen i naturalesa de gran port aeri, i que en el cas d'este ullastre porta una vida molt cenyida a un reduït espai , i a un món d'escassesa nutricional i d'alta precarietat, a l'haver de viure premut i reduït com un bonsai. Ja que dir que te mèrit aferrar-se a la vida amb l'entusiasme de perdurar en eixe estat i en un minúscul espai, i apostar per adaptar-se a una vida dura de planta de rocalla incrustat perpètuament de per vida presoner en l'interior d'una roca, és tota una odissea la d'este Ullastret, aposta'n per la vida dura però vida al cap i a la fi, i té prou de mèrit perquè els humans no l'extraguem de cap manera del seu lloc, com si fóra un caragol arrancat de la seua closca. Matar per una ximpleria de verificació de lo fons que puga ser la seua xicoteta casa, no val la pena, i té molt més dret ell que nosaltres com a colonitsador a intentar sobreviure i gaudir d'eixe espai de privació eremita vegetal, amb el que dins la seua precarietat i les limitacions dins del seu cocó encara acull i dona refugi, i ajuda a viure a altres sers, tot un exemple de biodiversitat biològica i col·laboració entre les espècies. Cal que respectem la vida, cal respectar qualsevol tipus de vida, no be mal recordaro, sempre).
L'altre cocó el de l'espinal és el més cridaner, es tracta d'un cocó d'un pam de fondària, amb una obertura d'entrada de la boca d'uns 17 centímetres aproximadament, un forat ocupat i cobert l'interior en este cas per un arbust nanet d'espinal, que també ha arrelat a l'interior del cocó. El quart element a ressaltar de la roca és un rústic sitial rupestre excavat rebaixant la roca a mà amb l'ajut d'algun estri manual. El sitial esta situat en l'extrem nord-oest sobre la part baixa o inferior de la roca, amb unes mides de 60 centímetres d'ample per 50 de fons, amb una espatllera semicircular en forma de mitja lluna. És un còmode tron rupestre que en seure et quedes mirant cap al nord-est, possiblement és una trona de pastor des d'on poder escodrinyar pausada i còmodament el tràfec i activitats dels laboriosos covarxins. La datació cronològica del conjunt és indeterminada”.De moment el que genera les proves materials de la roca i el conjunt (contenidor i contingut) de moment són incògnites i preguntes sense resoldre: quin podria ser el llenguatge simbòlic de la roca si el te i qui, com, quan i per què algunes persones i cultures del passat, van poder fer d'ella un lloc de referència o de culte. Com a plantejament per a inici de l'estudi del lloc, e parlat amb gent major de l'entorn per a preguntar-los en la seua opinió el que podien significar la presència de marques de creus en el terme, i molts hi han remenut directament al dir popular, el que sempre havien sentit contar en veu i boca dels seus avantpassats. Dels resultats de l'opinió empírica dels veïns, principalment s'extrauen dues opinions o visions del pensar popular contemporani del segle XX i XXI:
1) On apareix una creu, és una marca o senyal que precisava i recordava el lloc on va haver una mort violenta, fóra accidental o no.
(2) Les creus rupestres són marques de fites, de finques o d'empriu, d'assegadors, de particions de propietats i d'amollonaments termenals o comunals. Cal esmentar que els Emprius són Drets d'Aprofitament Comunal de certs bens rústics, en general pastures, boscos, aigües I la terra del comú o altres béns objecte d'aquest dret que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.
3)Protecció cultual dels camps i de les collites.
Jo m'apunte a lo dit i a més afegeix com a teoria d'estudi, tindre en compte la forma de pensar i d'actuar en dos grans èpoques remotes de la història del territori, una de fa mils d'anys (La Prehistòria) i l'altra de fa segles ( L'època Medieval ), les quals per les seues costums conegudes també van poder fer, construir, gravar i utilitzar este tipus de marques i l'ús dels elements descrits per a unes motivacions i raons molt diferents dels tres plantejaments anteriors:
(4) Les creus en la Prehistòria: (culte / ritual). Molt a prop del lloc hi ha les evidències d'una construcció simple molt destruïda, que aparenta ser les restes d'una cista funerària prehistòrica.
(5) Les creus en l’Època Medieval: (cristianització dels llocs i marques frontereres).
Altres motius podrien ser per la causa
de la marca d'un punt d'aigua. Altres actes puntuals i espontanis
causals pel tràfec de gent: pelegrinatge, guerres i combatiens,
pastura, casadors, talladors de malea, carboners, etc.).
FITXA (101): Identificació: Un cruciforme, dos cocons i un sitial rupestre en La Pisota.
Tipus de recurs: Gravat cruciforme, sitial rupestre, cubetes rituals...
Tipus de monument: Curiosa roca amb diversos usos antròpics.
Període: Indeterminat des de la Prehistòria fins a l'època Moderna.
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló.
FITXA (101): Identificació: Un cruciforme, dos cocons i un sitial rupestre en La Pisota.
Tipus de recurs: Gravat cruciforme, sitial rupestre, cubetes rituals...
Tipus de monument: Curiosa roca amb diversos usos antròpics.
Període: Indeterminat des de la Prehistòria fins a l'època Moderna.
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló.
