viernes, 19 de febrero de 2016

PELS CAMINS DE LES COVES DE VINROMÀ: 
UN CRUCIFORME, DOS COCONS I UN SITIAL RUPESTRE EN LA PISOTA.
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Introducció:
Al llarg de la història de la humanitat, i en el transcurs d'un llarg recorregut antròpic, la mà de l’home ha anat deixant la seua empremta al damunt de les roques, unes marques antròpiques gravades, amb un gran ventall de significacions diverses que abracen des del culte i els rituals fins a la demarcació territorial.
Exposició: Junt ha l'antic camí ramader conegut com el camí de les Talades que discorre per la partida de La Pisota, en el terme de Les Coves de Vinromà, hi ha des de temps incerts una gran roca llossenca isolada situada en mixt de la muntanya, és en un lloc aïllat sobre una cresta que domina el paisatge circundant, d'on s'albira des del fil de la cadena de muntanyes unes esplèndides vistes obertes a les vessants de dos valls, sent testimoni perpetue d'unes panoràmiques que mostren la comunió i la magnificència de l'obra feta pels cursos del riu de Sant Mateu i de les Coves. La roca alberga diversos elements i marques que considere d'importància etnològica. La troballa va ser casual, en passar pel lloc i pujar instintivament damunt d'esta roca per albirar la panoràmica, i en mirar la posició dels propis peus per a no caurem, em vaig adonar que al davant de les sabates, sobre la roca i havia una creu esculpida, era una marca cruciforme que algú en temps remots, es va molestar en gravar-la pica'n la superfície de la roca amb manya, força i ajuda d'algun tipus d'estri indeterminat, vaig pensar que podia ser possiblement una creu d'amollonament, i en vaig fer la idea que un altre dia que agafes el camí, prendria mides de la creu amb un metre, en el moment present les vaig prendre a mà com a l'antigor, sent d'un pam i un aixem. Així vaig fer, i en estar al lloc de nou vegada, vaig prendre més consciència dels detalls observats, que vaig anotar en el treball de camp, que passe a descriure textualment a continuació (sic):
"La roca alberga una creu gravada en l'extrem est, que esta composta per dues línies que corresponen al llarg i al travesser d'una creu, s'encreuen per la meitat superior de la vertical del pal llarg, amb unes mides de 26x15 centímetres. En l'actualitat la creu té un aspecte rude i molt erosionat que apunta a què la creu és molt antiga. Es tracta d'una creu del tipus llatina, executada per percussió directa. L'orientació posicional de la creu intencionadament o no marca una disposició est-oest, amb la base inferior del pal llarg de la creu apuntada cap a l'eixida del sol. Al centre de la roca hi ha cada part de la creu hi ha dos elements més a ressenyar, es tracta de dos receptacles, dos cocons, un és un coconet ovoide, i l'altre cocó no sé la profunditat per estar el forat totalment reomplit per un nanet i punxós Ullastre totalment atapit dintre del seu forat en un estat de precarietat que en fa reflexionar sobre el que és la vida abstractament en general: (L'ullastre una especie borda d'olivera, és un arbre en origen i naturalesa de gran port aeri, i que en el cas d'este ullastre porta una vida molt cenyida a un reduït espai , i a un món d'escassesa nutricional i d'alta precarietat, a l'haver de viure premut i reduït com un bonsai. Ja que dir que te mèrit aferrar-se a la vida amb l'entusiasme de perdurar en eixe estat i en un minúscul espai, i apostar per adaptar-se a una vida dura de planta de rocalla incrustat perpètuament de per vida presoner en l'interior d'una roca, és tota una odissea la d'este Ullastret, aposta'n per la vida dura però vida al cap i a la fi, i té prou de mèrit perquè els humans no l'extraguem de cap manera del seu lloc, com si fóra un caragol arrancat de la seua closca. Matar per una ximpleria de verificació de lo fons que puga ser la seua xicoteta casa, no val la pena, i té molt més dret ell que nosaltres com a colonitsador a intentar sobreviure i gaudir d'eixe espai de privació eremita vegetal, amb el que dins la seua precarietat i les limitacions dins del seu cocó encara acull i dona refugi, i ajuda a viure a altres sers, tot un exemple de biodiversitat biològica i col·laboració entre les espècies. Cal que respectem la vida, cal respectar qualsevol tipus de vida, no be mal recordaro, sempre).
L'altre cocó el de l'espinal és el més cridaner, es tracta d'un cocó d'un pam de fondària, amb una obertura d'entrada de la boca d'uns 17 centímetres aproximadament, un forat ocupat i cobert l'interior en este cas per un arbust nanet d'espinal, que també ha arrelat a l'interior del cocó. El quart element a ressaltar de la roca és un rústic sitial rupestre excavat rebaixant la roca a mà amb l'ajut d'algun estri manual. El sitial esta situat en l'extrem nord-oest sobre la part baixa o inferior de la roca, amb unes mides de 60 centímetres d'ample per 50 de fons, amb una espatllera semicircular en forma de mitja lluna. És un còmode tron rupestre que en seure et quedes mirant cap al nord-est, possiblement és una trona de pastor des d'on poder escodrinyar pausada i còmodament el tràfec i activitats dels laboriosos covarxins. La datació cronològica del conjunt és indeterminada”.
De moment el que genera les proves materials de la roca i el conjunt (contenidor i contingut) de moment són incògnites i preguntes sense resoldre: quin podria ser el llenguatge simbòlic de la roca si el te i qui, com, quan i per què algunes persones i cultures del passat, van poder fer d'ella un lloc de referència o de culte. Com a plantejament per a inici de l'estudi del lloc, e parlat amb gent major de l'entorn per a preguntar-los en la seua opinió el que podien significar la presència de marques de creus en el terme, i molts hi han remenut directament al dir popular, el que sempre havien sentit contar en veu i boca dels seus avantpassats. Dels resultats de l'opinió empírica dels veïns, principalment s'extrauen dues opinions o visions del pensar popular contemporani del segle XX i XXI:
1) On apareix una creu, és una marca o senyal que precisava i recordava el lloc on va haver una mort violenta, fóra accidental o no.
(2) Les creus rupestres són marques de fites, de finques o d'empriu, d'assegadors, de particions de propietats i d'amollonaments termenals o comunals. Cal esmentar que els Emprius són Drets d'Aprofitament Comunal de certs bens rústics, en general pastures, boscos, aigües I la terra del comú o altres béns objecte d'aquest dret que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural.
3)Protecció cultual dels camps i de les collites.
Jo m'apunte a lo dit i a més afegeix com a teoria d'estudi, tindre en compte la forma de pensar i d'actuar en dos grans èpoques remotes de la història del territori, una de fa mils d'anys (La Prehistòria) i l'altra de fa segles ( L'època Medieval ), les quals per les seues costums conegudes també van poder fer, construir, gravar i utilitzar este tipus de marques i l'ús dels elements descrits per a unes motivacions i raons molt diferents dels tres plantejaments anteriors:
(4) Les creus en la Prehistòria: (culte / ritual). Molt a prop del lloc hi ha les evidències d'una construcció simple molt destruïda, que aparenta ser les restes d'una cista funerària prehistòrica.
(5) Les creus en l’Època Medieval: (cristianització dels llocs i marques frontereres).

Altres motius podrien ser per la causa de la marca d'un punt d'aigua. Altres actes puntuals i espontanis causals pel tràfec de gent: pelegrinatge, guerres i combatiens, pastura, casadors, talladors de malea, carboners, etc.).
FITXA (101): Identificació: Un cruciforme, dos cocons i un sitial rupestre en La Pisota.
Tipus de recurs: Gravat cruciforme, sitial rupestre, cubetes rituals...
Tipus de monument: Curiosa roca amb diversos usos antròpics.
Període: Indeterminat des de la Prehistòria fins a l'època Moderna.
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló.

miércoles, 3 de febrero de 2016

CORRAL DE LES FITES DEL CAMÍ DEL MAS DE COMAS

ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ (CASTELLÓ):

"EL CORRAL DE LES FITES DEL CAMÍ DEL MAS DE COMAS".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
El corral de Les Fites o del Camí del mas de Comas es troba en la partida rural del Molló de l'Escolà, dins del terme municipal de Les Coves de Vinromà, però és molt a prop de la partició de termes de Les Coves amb el de Vilanova d'Alcolea que es troba a uns 700 metres al sud del corral, i cap al nord a uns 700 metres de distància es troba el pas d'una via pecuària, és la vereda de ganado del Coll de Palmera. El Corral de Les Fites és una instal·lació ramadera que consta de dos recintes o corrals adossats construïts en la part superior d'un monte blanc o redona. El corral recau sobre el vessant de llevant d'un Tossalet ubicat en la cresta de la serra de Cassola, la instalació es troba a una alçària aproximada de 354 metres sobre el nivell de la mar. La construcció del corral va ser assentada sobre un sol irregular de roca calcària i té una marcada pendent inclinada. És un recinte gran compost per dos corrals o recintes adossats, la construcció descriu una planimetria rectangular, amb unes mides totals aproximades d'uns 24 metres de llarg per uns 17 metres d'ample, amb un total aproximat d'uns 408 m2 de superfície útil construïda. El corral en l'actualitat esta sense ús, l'últim tipus de ramaderia que va ocupar el corral va ser d'arnes d'abelles, però a pesar de l'abandó de la construcció, la part muraria exterior es troba en bon estat i cap dels murs perifèrics estan assolats, la distribució interior esta en més mal estat pel motiu que es van endur la teula i han caigut tots els sostres dels coberts, però a pesar que és una corralissa sense cobert i que tan sols te ras, encara es podria tancar eventualment ganado boví. El corral té uns esplèndids murs molt alts, fets amb pedra viva calcaria molt bona, la pedra és d'extracció manual amb mall, perpal i barrina de mà, els constructors primer varen construir tota la part muraria exterior del recinte, deixa'n el corral diàfan sense cap distribució interior, posteriorment varen ser construïdes a l'interior dos parets mitgeres que creuen de part a part el corral en forma de creu. Una paret creua el corral d'est a oest i parteix el corral en dos recintes o corrals totalment independents. L'altra paret va de sud-oest a nort-est, i parteix cada corral en dues parts diferenciades de cobert i ras (una tercera part del corral era cobert i dos terceres parts de cada corral eren de ras). Ressalten tres esveltes fites de pedra que donen al camí, col·locades en l'alt d'ambos angles de la llarga paret de la part baixa del corral . El corral va ser orientat cap a llevant i el migdia per a buscar combinar raser i irradiació solar. 

BIBLIOGRAFIA:

miércoles, 20 de enero de 2016

BARRACA DE LES LLOBATERES

LA ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA SECA DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ
BARRACA ESCALONADA DE LES LLOBATERES
Per JUAN EMILIO PRADES BEL


 ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES 
I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ

Per JUAN EMILIO PRADES BEL


domingo, 10 de enero de 2016

ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ
Per JUAN EMILIO PRADES BEL
Autor imatges: JUAN EMILIO PRADES BEL

PARAVENT DE PASTOR

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temátiques): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA. 
(Temátiques): CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ.
"UN TIPUS DE PARAVENT DE PASTOR AL BARRANQUET DE PASTIS".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

El Barranquet de Pastis és trobe a la part nord del terme de les Coves de Vinromà, és una barrancada curta menor de 500 metres, situada entre el barranc de Carbó i el pas de l'antiga via pecuària del assagador de les Monxes. El barranquet pren el nom d'un mas proper ubicat a prop d'on desemboca les aigües pluvials. En la capçalera del Barranquet de Pastis en el marge esquerre hi ha construït un raser de pastor en mixt de les malees de pastures de màquia ón prolifera els matolls de coscoll i les argilages. Esta construcció és una espècie de barraca-paravent, amb una planimetria que descriu una forma de ferradura amb la paret posterior recta, la construcció esta feta amb la tècnica de paredar amb pedra seca, utilitzant únicament com a materials de construcció pedres calcàries del lloc, hi ha uns bocins d'algun fragment de teula que devien ser per a utilitzar-les per algun menester
indeterminat però no relacionat amb la construcció. El tipus de construcció és amb la tècnica de la falsa cúpula d’aproximació de filades de pedra, en este cas és sense cobrir amb cúpula, per ser tan sols un raser de pedra descubert. És una construcció d'unes dimensions totals molt petites 2,10x 2,10 metres aproximadament, amb una orientació de la façana d'entrada orientada cara al mix dia, al seu interior tan sols i pot caber una sola persona i un gos de rabera  com a maxim, l'interior és reduit i el pastor  tan sols podia estar plantat o assentat. L'interior del raser és circular i tan sols té un diàmetre d'uns 88 centímetres d'ample. Esta senzilla construcció servia al pastor com a raser per a protegir-se del vent gelat de la tramuntana a l'hivern, mentre parava conter del seu ramat o bestiá que portava a pasturar per la màquia de coscoll d'esta vaguada que donava un poc de raser a la rabera contra el fort vent gelat del nord. Per a seure's i acomodarse a l'interior el pastor tenia un senzill seient improvisat, fet amb  dos o tres pedres planes apilades i anivellades i falcades amb alguna pedra més menuda si feia falta, qualsevol pastor podia sentarse i acomodar-se ocasionalment dins l'estreta però confortable barraca, i podia recolzar-se d'esquena contra la paret, i descansar sentat i ben resguardat del gelat vent de la tramontana (N) de l'hivern i del xaloc (NE), mentre podia dinar o berenar tranquil, pegant un mos de la berena que portava, s'alçava de vés en quant per ataüllar la ubicació dels animals, i mentre que pasturaven tranquil·les podia anar fent algunes becadetes a la calfor del raseret, tapant-se el cos i el cap amb la manta, a l'interior s'està molt calentet de cara al sol del mix dia fins a la posta de sol. Si paria algún animal també el posaba a resguard dins del raser de la barraca, perque no és gelès la cria, i que la mare el seques i estiges més tranquila, fins a  l'hora de moure cap al corral, que el pastor carregava amb la cria i la mare els seguia. Un dels perills que podien albergar utilitzar este tipus de construccions, era que podia tenir dins les parets alguns veïns com escurçons, serps i aliacrans i sargantanes on que estes últimes no representen cap perill, estes bestioles també els agradava molt este tipus d'hàbitat per a refugiar-se i acampar, pel que antes d'entrar a dins, el pastor quan feia molt de temps que no havia utilitzat el raser, feia entrar antes al gos de rabera, un gos que avans li hages picat en alguna ocasió algun tipus de serp, els gosos s'enrecorden de les picades de les serps i molt tafaner en feia una aulorada per l'interior i de haverne, solien detectar les serps dins dels forats, i emetien senyals acústiques o visuals davant la detecció d'algun d'eixos animalets entre les pedres. Una de les solucions o pràctiques dels pastors per evitar les possibles picadures d'escurçons i aliacrans, era el fer algo de foc a dins del raser o de la barraca de pedra encenen una argilaga i pasant-la encesa per les parets plenes de forats, a la vegada era costum cremar també un poc de llana d'ovella, tot per auyentar a les bestioles. L'escurçó és l'animal més perillós de la fauna de la comarca. 
   En la part exterior de la barraca al davant de l'obertura de l'entrada, hi ha una llosa plana que anivelle l'entrada i dona accés i pas a l'interior a peu plà. Als peus de la barraca queda pedra solta acumulada que pertany a un muret exterior derruït. A ressaltar del conjunt dos pedres talismà que el paredador de la barraca va anyadir de forma intencionada per que tenien algun tipus de significat per a ell, una pedra té una creu gravada i l'altra és una llosa de calcària de coloració un tan més rosada i diferent de la resta, en un extrem un forat natural, esta pedra va ser col·locada intencionadament en la  tercera o cuarta filada de pedres per dalt de l'arranc de l'obertura d'accés a l'interior, el vano és estret i reduint-se tal va guanyant en alçada (70-60-50). 

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y ARXIUS DOCUMENTALS:

 

viernes, 8 de enero de 2016

TOPONIMS DE LES COVES DE VINROMÁ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

"ELS NOMS GEOGRÁFICS Y LA TOPONÍMIA POPULAR DE LES COVES DE VINROMÀ".

NOM COMPLET DEL TOPÓNIM:
1    Acequia del Molino
2    Aljepsar
3    Assagador Dels Foguerals
4    Barranc De Carreró
5    Barranc De La Juliana
6    Barranc De La Mosquera
7    Barranc De La Rabosera
8    Barranc Del Bassot
9    Barranc Del Quirico
10    Benet
11    Bovalar
12    Camí De Fontanelles
13    Camí De La Coloma
14    Camí De Mas Vell
15    Camí De Palanques
16    Camí De Pedra Seca
17    Camí De Taladas
18    Camí De Taladas
19    Camí De Tirijá
20    Camí De Torreblanca
21    Camí Del Mas De Comas
22    Camí Del Mas De Moliner
23    Camí Del Mas Dels Arcs
24    Camí Del Recholar
25    Camí Vell de Albocàsser
26    Cañada Real de La Bassa Llora
27    Cañada Real de las Monjas
28    Casa Catimenca
29    Casa De Basó
30    Casa De Chiveli
31    Casa De Mora
32    Casa De Nadal
33    Casa De Pastis
34    Casa De Sou
35    Casa Del Cuberos
36    Casa Del Curro
37    Casa Del Farol
38    Casa Del Sec
39    Casa Del Surda
40    Casa Saboya
41    Casa Sou
42    Casas Del Molinet
43    Casas Del Molinet
44    Casetes De Març
45    Colomé
46    Coranté
47    Corneta
48    Corral D'Engodes
49    Corral D'Espallargues
50    Corral De Benet
51    Corral De Chupa
52    Corral De Dionisio
53    Corral De Foro
54    Corral De L'Esclafidor
55    Corral De Palma Verde
56    Corral De Parrás
57    Corral Del Mora
58    Corral Del Moreno
59    Corral Roig
60    Corralisa
61    Corrals De Vaquer
62    Cova Del Mas En José
63    Cova El Puntal
64    Cova Saltadora
65    Domenches
66    El Azut
67    El Bordá
68    El Centener
69    El Collet
70    El Moreral
71    El Quirico
72    El Reyolar
73    El Romiguer
74    Els Murs
75    Engodés
76    Entreviñas
77    Ermita De San Vicente
78    Fonecaes
79    Fontanelles
80    Fuente De La Higuera
81    Hostal De Gabia
82    Hostal De Titol
83    Hostal Del Blanco
84    Hostalet
85    L'Esclafidor
86    La Bassa
87    La Calderona
88    La Carasa
89    La Cova
90    La Foia
91    La Granota
92    La Lloma
93    La Matá
94    La Moreira
95    La Mosquera
96    La Mosquera Baja
97    La Paridera
98    La Pisota
99    La Rabosa
100    La Solsida
101    La Sud
102    La Torre Ebrí
103    Les Atalayas
104    Les Bassetes
105    Les Coves De Vinromà
106    Les Guasques
107    Les Horts
108    Les Paraes
109    Les Roumbaldes
110    Les Talaies
111    Les Talaies
112    Mal Paso
113    Marrades
114    Mas Coloma
115    Mas Coloma
116    Mas Conilla
117    Mas D'Abad
118    Mas D'Amela
119    Mas D'Amela
120    Mas D'Eìxarca
121    Mas D'en Godes
122    Mas D'en Godes
123    Mas D'en Peraire
124    Mas D'en Ramona
125    Mas D'en Rieres
126    Mas D'en Rieres
127    Mas D'en Romeu
128    Mas D'en Segarra
129    Mas De Abad
130    Mas De Aguada
131    Mas De Albert
132    Mas De Batistet
133    Mas De Buñol
134    Mas De Burra
135    Mas De Carbó
136    Mas De Carrero
137    Mas De Carruana
138    Mas De Carruano
139    Mas De Coll
140    Mas De Garxo
141    Mas De Hilario
142    Mas De Josep
143    Mas De La Boseta
144    Mas De La Lloma
145    Mas De La Llosa
146    Mas De La Murta
147    Mas De La Punta
148    Mas De La Rourera
149    Mas De La Señora
150    Mas De Malagana
151    Mas De Marín
152    Mas De Moliner
153    Mas De Mosquerí
154    Mas De Pa I All
155    Mas De Pare Sant
156    Mas De Pasqualet
157    Mas De Patro
158    Mas De Penya Roja
159    Mas De Perdigó
160    Mas De Peret
161    Mas De Ramón
162    Mas De Ramona
163    Mas De Riure
164    Mas De Roig
165    Mas De Ropa
166    Mas De Tanasio
167    Mas De Tarragó
168    Mas De Taullet
169    Mas De Tirijá De Migjorn
170    Mas De Traiga
171    Mas De Villaplana
172    Mas Del Centener
173    Mas Del Cojo
174    Mas Del Collet
175    Mas Del Hostalet
176    Mas Del Matá
177    Mas Del Paleto
178    Mas Del Puntalet
179    Mas Del Rey
180    Mas Del Tonto
181    Mas Dels Arcs
182    Mas Dels Calduch
183    Mas Dels Calduch
184    Mas Dels Monjes
185    Mas En Torres
186    Mas Escoi
187    Mas Farine
188    Mas La Bassa
189    Mas La Mosquera
190    Mas Molí De La Carrasca
191    Mas Navarro
192    Mas Nel
193    Mas Nou
194    Mas Palomar
195    Mas Paquetilla
196    Mas Picarra
197    Mas Refoies
198    Mas Sénia Granell
199    Mas Trullet De D'alt
200    Mas Vell
201    Miraveta
202    Molí De La Punta
203    Molí De La Troneta o Toneta
204    Molí De Matutano
205    Molí De Vaquer
206    Molí Del Olmo
207    Molí Encevit
208    Mosquera Sant Josep
209    La Peixera
210    Pena Del Vent
211    Perisota
212    Pla D'Embot
213    Planetes
214    Plas Des Colons
215    Poblado Ibérico
216    Pou De L'Hort
217    Pou De Vaquera
218    Puig Abad
219    Racons
220    Rambla De San Mateo
221    Serra De Valldangel
222    Tanca De La Cova
223    Tossal Del Moro
224    Tossalets
225    Valaguera
226    Vaquera
227    Venta De Doro
228    Venta Figuera
229    Vereda De los Romanos.
230    Vereda Real De La Balsa Llore
Altres: Llobateres, Hostal de la Estrella, Hostal de Jovero,....
  







BASSA D'ARGILA

 ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES 
I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ:
BASSA D'ARGILA PROXIMA AL MAS DEL CENTENER.
Per JUAN EMILIO PRADES BEL.
Bassa d'argila del Carasol del Centener

Bassa d'argila

Bassa d'argila, El Centener, Coves de Vinromà

miércoles, 6 de enero de 2016

EL CORRAL DEL CASTELL

(Temáticas): ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA: CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES PASTORÍVOLES DEL TERME DE LES COVES DE VINROMÀ:


Restos de Trincheras de la Guerra Civil 1936-39
"EL CORRAL DEL CASTELL".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ:

Els corrals i les corralisses antigues de pedra són unes instal·lacions ramaderes arcaiques, la seua presencia és molt útil a l'hora de plantejar teories d'estudi i facilitar el fer una interpretació evolutiva de l'ordenació ancestral del territori rural històric d'ús ramader, de les activitats antròpiques, de les diverses economies agràries, dels oficis i dels treballs, i de les formes de viure del passat històric del terme de Les Coves de Vinromà.
EXPOSICIÓ:
- El corral del Castell és una antiga instal·lació ramadera i un corral de ganado per a tancar a les nits ramats d'animals rumiant-s, va ser construït en l'área de les muntanyes anomenades els Tossals de Plaga
- En l'actualitat el corral està amortitzat i amb els seus murs derruïts en gran part, l'explotació ramadera va ser construïda sobre la cima d'una lloma, en un punt elevat sobre un extrem rocós del vessant de la muntanya, que s'avança entre dos Barrancs de gran pendent, que s'abalancen sobre el pas del curs hídric del riu Coves per a engrossir les seues aigües. 
- El corral destaca panorámicament desde el casc urbá, a manera aparents de ruïnes d'un acastellament, elevant-se erigit sobre el territori i sobre el poble de Les Coves, edificat el casc urba a l'ombria de la dita lloma o Tossal del Castell.
- Del corral parteixen trinxeres de guerra i va ser un fortí per a tiradors en l'última guerra civil espanyola del 1936-39, el lloc va ser un objectiu militar que sufri forts combats en la defensa i presa de les Coves de Vinromà.