GENT,
COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
PER:
JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).
(Sinopsis):
RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…
(Temátiques): CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL
TERME DE LES COVES DE VINROMÀ.
"UN TIPUS DE PARAVENT DE
PASTOR AL BARRANQUET DE PASTIS".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
indeterminat però no
relacionat amb la construcció. El tipus de construcció és amb la
tècnica de la falsa cúpula d’aproximació de filades de pedra, en este cas
és sense cobrir amb cúpula, per ser tan sols un raser de pedra descubert. És una
construcció d'unes dimensions totals molt petites 2,10x 2,10 metres
aproximadament, amb una orientació de la façana d'entrada orientada cara
al mix dia, al seu interior tan sols i pot caber una sola persona i
un gos de rabera com a maxim, l'interior és reduit i el pastor tan sols podia estar plantat o
assentat. L'interior del raser és circular i tan sols té un
diàmetre d'uns 88 centímetres d'ample. Esta senzilla construcció
servia al pastor com a raser per a protegir-se del vent gelat de la
tramuntana a l'hivern, mentre parava conter del seu ramat o bestiá
que portava a pasturar per la màquia de coscoll d'esta vaguada que
donava un poc de raser a la rabera contra el fort vent gelat del nord. Per a seure's i acomodarse a
l'interior el pastor tenia un senzill seient improvisat, fet amb dos o tres pedres
planes apilades i anivellades i falcades amb alguna pedra més
menuda si feia falta, qualsevol pastor podia sentarse i acomodar-se
ocasionalment dins l'estreta però confortable barraca, i podia
recolzar-se d'esquena contra la paret, i descansar sentat i ben
resguardat del gelat vent de la tramontana (N) de l'hivern i del xaloc (NE), mentre podia dinar o berenar tranquil,
pegant un mos de la berena que portava, s'alçava de vés en quant
per ataüllar la ubicació dels animals, i mentre que pasturaven
tranquil·les podia anar fent algunes becadetes a la calfor del
raseret, tapant-se el cos i el cap amb la manta, a l'interior s'està
molt calentet de cara al sol del mix dia fins a la posta de sol. Si paria algún animal també el posaba a resguard dins del raser de la barraca, perque no és gelès la cria, i que la mare el seques i estiges més tranquila, fins a l'hora de moure cap al corral, que el pastor carregava amb la cria i la mare els seguia. Un
dels perills que podien albergar utilitzar este tipus de
construccions, era que podia tenir dins les parets alguns veïns com escurçons, serps i
aliacrans i sargantanes on que estes últimes no representen cap perill, estes bestioles també els agradava molt este tipus d'hàbitat per a
refugiar-se i acampar, pel que antes d'entrar a dins, el pastor quan feia molt
de temps que no havia utilitzat el raser, feia entrar antes al gos de
rabera, un gos que avans li hages picat en alguna ocasió algun tipus de serp, els gosos s'enrecorden de les picades de les serps i molt
tafaner en feia una aulorada per l'interior i de haverne, solien detectar les
serps dins dels forats, i emetien senyals acústiques o visuals davant la detecció d'algun
d'eixos animalets entre les pedres. Una de les solucions o pràctiques
dels pastors per evitar les possibles picadures d'escurçons i aliacrans, era el fer
algo de foc a dins del raser o de la barraca de pedra encenen una
argilaga i pasant-la encesa per les parets plenes de forats, a la
vegada era costum cremar també un poc de llana d'ovella, tot per auyentar a les bestioles. L'escurçó és l'animal més perillós de la fauna de la comarca.
En la part exterior de la barraca al davant de l'obertura de l'entrada, hi ha una llosa plana que anivelle l'entrada i dona accés i pas a l'interior a peu plà. Als peus de la barraca queda pedra solta acumulada que pertany a un muret exterior derruït. A ressaltar del conjunt dos pedres talismà que el paredador de la barraca va anyadir de forma intencionada per que tenien algun tipus de significat per a ell, una pedra té una creu gravada i l'altra és una llosa de calcària de coloració un tan més rosada i diferent de la resta, en un extrem té un forat natural, esta pedra va ser col·locada intencionadament en la tercera o cuarta filada de pedres per dalt de l'arranc de l'obertura d'accés a l'interior, el vano és estret i reduint-se tal va guanyant en alçada (70-60-50).
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
El
Barranquet de Pastis és trobe a la part nord del terme de les Coves
de Vinromà, és una barrancada curta menor de 500 metres, situada
entre el barranc de Carbó i el pas de l'antiga via pecuària del assagador de les
Monxes. El barranquet pren el nom d'un mas proper ubicat a prop d'on
desemboca les aigües pluvials. En la capçalera del Barranquet de
Pastis en el marge esquerre hi ha construït un raser de pastor en
mixt de les malees de pastures de màquia ón prolifera els matolls
de coscoll i les argilages. Esta construcció és una espècie de barraca-paravent, amb una planimetria que descriu una forma de ferradura amb la paret posterior recta, la
construcció esta feta amb la tècnica de paredar amb pedra seca,
utilitzant únicament com a materials de construcció pedres calcàries
del lloc, hi ha uns bocins d'algun fragment de teula que devien ser
per a utilitzar-les per algun menester
En la part exterior de la barraca al davant de l'obertura de l'entrada, hi ha una llosa plana que anivelle l'entrada i dona accés i pas a l'interior a peu plà. Als peus de la barraca queda pedra solta acumulada que pertany a un muret exterior derruït. A ressaltar del conjunt dos pedres talismà que el paredador de la barraca va anyadir de forma intencionada per que tenien algun tipus de significat per a ell, una pedra té una creu gravada i l'altra és una llosa de calcària de coloració un tan més rosada i diferent de la resta, en un extrem té un forat natural, esta pedra va ser col·locada intencionadament en la tercera o cuarta filada de pedres per dalt de l'arranc de l'obertura d'accés a l'interior, el vano és estret i reduint-se tal va guanyant en alçada (70-60-50).
BIBLIOGRAFIA,
WEBGRAFÍA Y ARXIUS DOCUMENTALS:
No hay comentarios:
Publicar un comentario