LA CARAGOLÁ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

"LA CARAGOLÁ".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

-"Fer una caragolà" a l'àmbit de les terres del nord de Castelló (Plana Alta, Alt i Baix Maestrat, Ports, Alcalatén), és arreplegar i fer una menjada de caragols, i vol dir fer-ne sempre més d'un plat.
-Si és fan per al consum privat de la llar familiar, es diu he fet un o uns plats de caragols(...) per tant la denominació de "caragolà" ha esdevingut i queda supeditada al referir-se a un acte lúdic i social, i és sinònim de menjar molts caragols, quasi sempre es disfruta d'este plat en armonia social, amb la grata companya de la colla d'amics, o de familiars, i també se'n diu "una caragolà quant s'arrepleguen, es veuen, o hi ha molts caragols junts.
-El fet de buscar caragols és una de les aficions lúdic-recol·lectora més arrelades entre la nostra gent, la recol·lecció d'aliments feréstecs, és un instint que va associat a l'home que ha viscut a la Península Ibèrica, des de l'època neolítica fins hui dia.
-Al llarg del segle XX al món rural, prendre's unes hores de festa, en dia faener, era considerat cosa de "malfainerots", però si havia plogut, i hom es deixava la faena quotidiana, per anar a buscar caragols, un costumisme que paradógicament estava ben vist i arrelat, (...) esta era i és, una afició compartida per molta gent, "si te eixa afició, deixeu-lo estar" es solia dir, "dia de plugim, dia de plegar..."(dita popular del mas de Paco). Igual com havia l'afició d'arreplegar caragols, i havia també aficionats a menjar-se'ls, i son molt més els segons que els primers.
- La caragolà també és considerada una menjada que s'ha de fer un dia de festa i compartida amb més gent, i sol ser sinònim de gresca, de reunió i de disfrutar d'una menjada assossegada conversant.
- La recerca d'aliments ha sigut de sempre una constant al món rural, el gran apogeu, popularització. Als caragols se'ls professa un gran apreci gastronòmic, a partir de meitat del segle XX, on econòmicament va passar a ser un producte que aportava alguns ingressos a les famílies de pagesos, habita'ns de les càlides planes costaneres amb regadiu, un exemple pot ser el cas de Torreblanca, poble costaner amb estació de tren, on venien i anaven molts buscadors de caragols professionals, que es desplaçaven des de València amb el tren per a arreplegar caragols, i venien al matí i marxaven a la vesprada, molts anaven de polissons als vagons i als garitons de cola dels trens de mercaderies, amunt i avall sempre buscant els caragols pels horts dels voltans de les estacions, també hi havien compradors que voltaven pels pobles en furgonetes i compraven caragols pel mercat de València, els grans mercats del caragol estaven a la província de València, el principal a la plaça Redona, els valencians han sigut uns grans malacòlegs, i grans amants i divulgadors d'esta cultura gastronòmica.
- També es poden trobar caragols per a comprar a tots els mercats centrals de la província, sempre podrem trobar caragols a la majoria de les parades de venta de verdures, estos comerços a la menuda eren els llocs on sempre s'han venut caragols, és per una causa directa, per l'estreta relació i contacte dels verdulers amb els pagesos, estos últims s'encarregen i tracten sempre d'allunyar esta plaga dels seus camps de verdures, primerament els destinaven per a l'ús i disfrute propi, i destinaven els excedents de la seua caragolera, a la parada del verduler, sovint és solia dir que els venien per compromís, però no es quedaven molt repropis, perquè veien que anava molt bé guanyar-se alguns diners extra.
-Els bars eren els llocs on és poden consumir públicament els caragols, consumits com a tapa, i sempre amanits amb pesteta(pebrella, coent, coentets), este plat va lligat amb l'agraïda companya d'una cervesa molt freda.
-En l'actualitat molts dels caragols consumits són de granja.
-En totes les casetes d'horta, masets, i tot tipus de cases de llauradors era típic vore la bossa dels caragols penjant, penjada del sostre, solia ser molt sovint de malla de plàstic rígida, també es guardaven a dins dels suros-abellers vells, dins de sacs, i en caragoleres que eren envasos de ceràmica, i més recentment en caragoleres fetes amb fusta i tela metàl·lica o de plàstic, i dins de carneres reciclades(...).
-Les varietats també és una cosa que és selecciona i té molta importància: judios, moros, cristians, vaquetes, pedrers, pedrerets, cabrilles, xonetes, cargolí, cargol blanc, cargol negre... tots són localismes i noms popularizats per la nostra gent.
RECEPTA D'UNA CARAGOLÀ: per a fer una caragolà caldrà netejar molt bé els caragols, és tindran en una caragolera retirats uns dies, perque purguen, se sol ficar a dins uns brots de timonet i de romer per a aromatizarlos, després és procedirá ficant-los a remulla dins de l'aigua, i netejar-los molt bé mentre els remenem amb la mà, cambiant l'aigua varies voltes, una vegada ben netets és cobriran d'aigua clara fins que isquen les molles, es tornaran a remenar i a canviar-se de nou l'aigua, després és poden ficar en una cassola al foc, i molt lentet, quan l'aigua estiga tèbia pujar el foc de sobte, i tots quedaran amb la molla ben fora, abans s'ofegaven els caragols rublint-los d'aigua, i posant sal al llarg de tota la vora de la safata perquè no isqueren, també era costum ficar dita safata al sol, queda'n tots en la molla fora, es diu "ofegar, enganyar o sufocar caragols".

RECEPTES DE LES “CARAGOLAES “ MÉS POPULARS:
Caragols en mullà:
1- Després només cal bollir-los amb aigua, sal, una fulla de llorer, un brinet de timó, i una pesteta menuda, els caragols sempre és bo que coguen un poquet, després caldrà escórre'ls.
2- Prosseguir fent un sofregit amb oli, i les verdures que es tinguen a disposició: ceba, tomata, albargina, pebrera, carabasseta, (...) i pernil o panxeta seca, tallat a daus.
3- Quan estarà feta la mullà, mesclar-la amb els caragols.
Caragols bullits:
1- Bullir els caragols.
2- Fer una picadeta d'all i julivert, i abocar-la per damunt dels caragols, uns dos minuts abans de traure'ls del foc.
Caragols amb picada:
1- Es procedeix a bullir-los amb aigua en sal, i herba-sana, escorre'ls una vegada cuits.
2- En un morter fer una picada d'all i julivert, ficar al final un poquet d'aigua o vi blanc, dins del morter.
3- Fregir els caragols en una paella amb oli, junts amb una pesteta, durant un moment, i seguidament abocar la picada per damunt, i deixar coure un ratet.

ALTRES APLICACIONS DEL CARAGOL A LA CUINA ANTIGA DEL MAS: caragols torrats, en llanda, a la paella,caragols en pica, caragols en conill i mulla, caragols en allioli...

"Si plou, ... busca caragols"
Dita popular del mas de l'Hereu (Coves de Vinromà).

ARXIU: